Hans Hahn

Hans Hahn

Biografia
Naixement	27 setembre 1879 Viena (Àustria)
Mort	24 juliol 1934 (54 anys) Viena (Àustria)
Residència	Àustria
Formació	Universitat de Viena Universitat Tècnica de Viena Universitat de Múnic Universitat de Göttingen Universitat d'Estrasburg
Tesi acadèmica	Zur Theorie der zweiten Variation einfacher Integrale  (1902 )
Director de tesi	Gustav von Escherich
Activitat
Camp de treball	Teoria de conjunts i topologia
Lloc de treball	Viena Bonn
Ocupació	matemàtic, topòleg, filòsof, professor d'universitat
Ocupador	Universitat de Viena (1921–1934) Universitat de Bonn (1916–1920) Universitat de Txernivtsí (1909–1914) Universitat d'Innsbruck (1905–1906)
Membre de	Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina Acadèmia Austríaca de Ciències
Obra
Estudiant doctoral	Erwin Kruppa, Karl Menger, Kurt Gödel, Fritz Hohenberg, Witold Hurewicz, Felix Frankl, Theodor Radakovič, Marie Torhorst, Helene Strick (en) , Marie Torhorst, Heinrich Hake (en) , Walter Unger (en) , Walter Schlemper (en) i August Fröhlich (en)
Família
Pares	Ludwig Benedikt Hahn i Emma Blümel
Germans	Olga Hahn-Neurath Louise Fraenkel-Hahn
Premis
(1921)  Premi Ignaz L. Lieben

Hans Hahn (Viena, 27 de setembre de 1879 - Viena, 24 de juliol de 1934) va ser un matemàtic austríac que va fer múltiples contribucions a l'anàlisi funcional, a la topologia, a la teoria de conjunts, al càlcul de variacions, a l'anàlisi real ia la teoria de l'ordre. Va ser a més estudiant de la Technische Hochschule a Viena.^[1]

Va estudiar també a Estrasburg, Múnic i Göttingen, sent designat membre del professorat de Viena el 1905 i convertint-se en professor de matemàtiques el 1921 en aquesta mateixa universitat. Durant l'any acadèmic 1905-06, Hahn substitueix Otto Stolz a Innsbruck.

Va estar així mateix molt interessat en la filosofia i va ser membre d'un grup de discussió sobre el neopositivisme de Mach, amb Otto Neurath i Phillip Frank, abans de la Primera Guerra Mundial. El 1922, Hahn ajuda a Moritz Schlick a entrar al grup. Ben aviat acabà formant-se el Cercle de Viena, del qual Hahn fou un dels seus fundadors.^[2] Aquest moviment acabaria convertint-se en el més important pel que fa a l'empirisme lògic durant la dècada dels 1920. El seu estudiant més famós va ser Kurt Gödel, la tesi va ser completada en 1929.

Les contribucions de Hahn a la matemàtica inclouen el famós teorema de Hahn-Banach i (amb independència de Banach i Steinhausen), el principi d'acotació uniforme.