Biografia | |
---|---|
Naixement | 4 març 1916 ![]() Berlín (Alemanya) ![]() |
Mort | 4 setembre 1997 ![]() Londres ![]() |
Causa de mort | càncer de cervell ![]() |
Residència | Anglaterra ![]() |
Formació | University College de Londres Universitat de Londres ![]() |
Director de tesi | Cyril Burt ![]() |
Activitat | |
Camp de treball | Psicologia ![]() |
Ocupació | psicòleg, professor d'universitat ![]() |
Ocupador | King's College de Londres ![]() |
Interessat en | Personalitat ![]() |
Alumnes | José Luis Pinillos ![]() |
Obra | |
Estudiant doctoral | Chris Frith i Frank Farley (en) ![]() ![]() |
Família | |
Cònjuge | Sybil Eysenck ![]() |
Fills | Michael Eysenck ![]() |
Pares | Eduard Eysenck ![]() ![]() |
Premis | |
| |
![]() |
Hans Eysenck[1] (Berlín, 1916 – Londres, 1997) va ser un psicòleg britànic d'origen alemany que va treballar sobre la intel·ligència i la personalitat. Exiliat a Londres per separar-se del règim nazi, va dictar nombroses conferències polèmiques i va ensenyar en diversos instituts de recerca, dins el corrent del conductisme.
Se'l recorda sobretot pel seu treball sobre la intel·ligència i la personalitat, tot i que va treballar en altres temes de psicologia.[2][3] En el moment de la seva mort, Eysenck era el psicòleg viu més citat a la literatura científica.[4][5]
La investigació d'Eysenck pretenia demostrar que certs tipus de personalitat tenien un risc elevat de càncer i malalties del cor. Els estudiosos han identificat errors i sospita de manipulació de dades en el treball d'Eysenck, i les grans rèpliques no han pogut confirmar les relacions que pretenia trobar. Una investigació en nom del King's College de Londres va trobar que els articles d'Eysenck eren «incompatibles amb la ciència clínica moderna».[6]
El 2019, 26 dels seus articles (tots en coautor amb Ronald Grossarth-Maticek) van ser considerats «insegurs» per una investigació en nom del King's College de Londres.[7][8][6] El 2020 es van retirar catorze dels seus articles i les revistes van emetre 64 declaracions de preocupació sobre les seves publicacions.[6] David Marks i Rod Buchanan, biògraf d'Eysenck, han argumentat que s'han de retractar 87 publicacions d'Eysenck.[9][6]
Durant la seva vida, les afirmacions d'Eysenck sobre les puntuacions de coeficient intel·lectual i la raça, publicades per primera vegada el 1971, van ser una part important de la seva reputació pública.[10][11] Eysenck creia que les puntuacions de coeficient intel·lectual eren hereditàries i influïdes genèticament per la raça biològica. Havia citat estudis que afirmaven que la puntuació mitjana del coeficient intel·lectual dels nens negres era 12 punts inferior a la dels nens blancs. El treball d'Eysenck sobre aquesta creença es va utilitzar com a justificació de l'escolarització discriminatòria a Gran Bretanya als anys setanta.[12] Les creences d'Eysenck sobre la raça han estat discutides per investigacions posteriors i ja no s'accepten com a part de la psicologia convencional.[10][11]