Back هانس هوفمان Arabic هانس هوفمان (فنان) ARZ Ханс Хофман Byelorussian Hans Hofmann Czech Hans Hofmann (Maler) German Hans Hofmann English Hans Hofmann Spanish Hans Hofmann French הנס הופמן HE Hans Hofmann Croatian
|
Per a altres significats, vegeu «Hans Hofmann (ciclista)». |
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 21 març 1880  Weißenburg in Bayern (Alemanya) | ||
| Mort | 17 febrer 1966 (85 anys) Nova York | ||
| Grup ètnic | Germanoestatunidencs | ||
| Formació | Académie Colarossi | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Pintura | ||
| Lloc de treball | Múnic Berkeley París Provincetown | ||
| Ocupació | pintor, dibuixant, arquitecte | ||
| Ocupador | Universitat de Califòrnia a Berkeley | ||
| Membre de | |||
| Gènere | Art abstracte | ||
| Moviment | Expressionisme abstracte | ||
| Professors | Moritz Heymann | ||
| Alumnes | Isobel Steele MacKinnon | ||
| Representat per | Artists Rights Society | ||
| Participà en | |||
| 11 juliol 1959 | documenta 2 |
||
| Família | |||
| Cònjuge | Renate Hofmann Maria Wolfegg Hofmann | ||
 | |||
Hans Hofmann (21 de març del 1880 - 17 de febrer del 1966) va ser un pintor nascut a Alemanya establert als EUA, reconegut com a artista i mestre al llarg d'una carrera que abastà dues generacions i dos continents, i que es va considerar que havia precedit i influït l'expressionisme abstracte.[1] Nascut i educat a prop de Múnic, va ser actiu a l'avantguarda europea a principis del segle XX i va comprendre i sintetitzar profundament els corrents del simbolisme, el neoimpressionisme, el fauvisme i el cubisme quan va emigrar als Estats Units el 1932.[2] La pintura de Hofmann es caracteritza per la seva rigorosa preocupació per l'estructura pictòrica i la unitat, l'il·lusionisme espacial i l'ús de colors atrevits per a mitjans expressius.[3][4] L'influent crític Clement Greenberg va considerar la primera presentació individual de Nova York de Hofmann a la galeria Art of This Century de Peggy Guggenheim el 1944 (juntament amb Jackson Pollock a finals del 1943) com un avenç en l'abstracció pictòrica versus geomètrica que anunciava el desenvolupament de l'expressionisme abstracte.[5] A la següent dècada següent va créixer el reconeixement de Hofmann degut a les nombroses exposicions, sobretot a la Galeria Kootz, que va culminar en retrospectives importants al Whitney Museum of American Art (1957) i al Museu d'Art Modern de Nova York (1963) que va viatjar a llocs en els Estats Units, Amèrica del Sud i Europa.[6] Hi ha obres seves a les col·leccions permanents dels principals museus del món, incloent el Museu Metropolità d'Art, la Tate Modern, Germanisches Nationalmuseum, National Gallery of Art i Art Institute of Chicago.[6]
Hofmann també és considerat un dels professors d'art més influents del segle xx. Fundà una escola d'art a Múnic el 1915 basada en les idees i treballs de Cézanne, els cubistes i Kandinsky, que alguns historiadors de l'art suggereixen que era la primera escola moderna d'art en qualsevol lloc.[2] Després de traslladar-se als EUA, va tornar a obrir l'escola a la ciutat de Nova York i a Provincetown, Massachusetts fins a retirar-se de l'ensenyament el 1958 per pintar a temps complet.[6] Les seves ensenyances influïren intensament en destacats artistes avantguardistes nord-americans de postguerra, entre els quals destaquen Helen Frankenthaler, Nell Blaine, Lee Krasner, Joan Mitchell, Louise Nevelson i Larry Rivers, entre molts, així com sobre les teories de Greenberg, en el seu èmfasi en el mitjà, el pla d'imatges i la unitat de l'obra.[4] Alguns dels altres principis clau de Hofmann inclouen les seves teories espacials d'empenta / estirada, la seva insistència que l'art abstracte té el seu origen en la naturalesa, i la seva creença en el valor espiritual de l'art [2][7]
- ↑ de la Croix, Horst and Richard G. Tansey. Gardner's Art Through the Ages, 7th Ed., New York: Harcourt Brace Jovanovich, 1980, p. 857-8.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Chipp, Herschel B. Theories of Modern Art, Berkeley & Los Angeles: University of California Press, 1968, p. 511-2.
- ↑ Seitz, William C. Hans Hofmann, New York: Museum of Modern Art, 1963.
- ↑ 4,0 4,1 Harrison, Charles and Paul Wood. Art in Theory: 1900-1990, Cambridge: Blackwell Publishers, 1992, p. 354.
- ↑ Greenberg, Clement. “After Abstract Expressionism,” Art International, Vol. VI, No. 8, October 1962.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Hans Hofmann.org. Biographical Chronology. Hans Hofmann.org
- ↑ Hofmann, Hans. Search for the Real and Other Essays, eds. S. T. Weeks and B. H. Hayes, Jr., Cambridge: M.I.T. Press, Addison Gallery of American Art, 1948.