Haplorrins

Haplorrins

Haplorhini
mona esquirol comuna
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Mammalia
Ordre	Primates
Subordre	Haplorhini Pocock, 1918
Famílies
Aotidae Archicebidae † Atelidae Cebidae Cercopithecidae Hominidae Hylobatidae Pitheciidae Tarsiidae

Els haplorrins (Haplorhini, del grec haplos, 'simple' i rhinos, 'nas'), són un ample grup de primats entre els quals s'inclouen els humans. S'anomenen així per què manquen d'una membrana al voltant dels narius (rinari) i de vibrisses al musell, al contrari que els primats estrepsirrins com els lèmurs. Aquestes dues característiques apareixen també en molts d'altres mamífers: rates, gossos, etc.

Els haplorrins han perdut la funció de l'enzim terminal que fabrica la vitamina C, mentre que els estrepsirrins, com la majoria dels altres grups de mamífers, han mantingut aquest enzim i la capacitat de fabricació de la vitamina C.^[1]

El rinari sol estar dividit horitzontalment en dues seccions i hi ha autores que consideren el solc de sota de la nariu dels haplorrins un vestigi d'aquesta segmentació. Tots els haplorrins tenen un úter de cambra única, a excepció dels tàrsids, que tenen un úter bicorne com els estrepsirrins. Solen parir una única cria i el temps que passen amb ella és més llarg que el dels estrepsirrins. A més a més, el cos és més gros, tenen un major diàmetre cerebral i una visió més desenvolupada, distingint colors i arribant a ser quasi tots diürns.