Haringvlietdam

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Haringvlietdam
Imatge
(2004) Modifica el valor a Wikidata
EpònimHaringvliet (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusPont de carretera, presa d'aigua i resclosa Modifica el valor a Wikidata
Part dePla Delta i Beschermingsprogramma Wederopbouw 1959-1965 (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Construcció1964 Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicreconstruction-period architecture (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Materialformigó Modifica el valor a Wikidata
Nombre d'ulls17 Modifica el valor a Wikidata
TravessaHaringvliet (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaGoeree-Overflakkee (Països Baixos) i Voorne aan Zee (Països Baixos) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióHaringvliet, tussen Stellendam en Hellevoetsluis te HELLEVOETSLUIS Modifica el valor a Wikidata
Banyat perHaringvliet (en) Tradueix i Mar del Nord Modifica el valor a Wikidata
Map
 51° 49′ 58″ N, 4° 02′ 59″ E / 51.83278°N,4.04972°E / 51.83278; 4.04972
Monument Nacional  
Data13 gener 2017
Identificador532246
Activitat
Propietat deRijkswaterstaat Modifica el valor a Wikidata

El dic de Haringvliet (Haringvlietdam) forma part del Pla Delta i es va acabar de construir en 1971 després de 14 anys de treballs. Havia travessat 4,5 quilòmetres d'aigua entre Goeree-Overflakkee i Voorne-Putte i té dues funcions, primer, el de protegir la població en contra d'un desastre causat per inundacions i, segon, el de deixar sortir l'aigua del riu Rin i el Mosa cap al mar del Nord, per la qual cosa s'hauria de poder obrir. Ara, hi ha disset obertures en aquest dic que són per a regular la quantitat d'aigua que va al mar del Nord. Quan el nivell de l'aigua a les rodalies de Rotterdam és molt alt les recloses s'obren per a donar sortida a grans quantitats d'aigua cap al mar del Nord. A més d'aquestes rescloses se'n va construir una altra per al transport marítim. La resta del forat es va tancar i perquè la naturalesa no es ves afectada, es van fer uns forats als pilars i d'aquesta forma els peixos podren utilitzar-los per desplaçar-se entre les aigües del Haringvliet i les del mar del Nord, fins i tot quan les comportes estan tancades.


From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Nelliwinne