Biografia | |
---|---|
Naixement | c. 1340 Barcelona (Corona d'Aragó) |
Mort | 1410 (69/70 anys) Saragossa (Corona d'Aragó) |
Grup ètnic | jueva |
Religió | Judaisme |
Activitat | |
Camp de treball | Filosofia, filosofia jueva, halacà i Talmud |
Lloc de treball | Barcelona Espanya |
Ocupació | Teologia, filosofia |
Professors | Nissim ben Reuben Gerondí i Jonàs Desmestre |
Alumnes | Isaac ben Xéixet Perfet, Joseph Albo, Abraham ben Judà Lleó, Iossef ibn Khabib i Zerachja ben Jicchak (en) |
Influències | |
Obra | |
Obres destacables
| |
Família | |
Parents | Hasdai ben Judà Cresques, avi |
Hasdai ben Judà Cresques - חסדאי קרשקש (hebreu) - (Barcelona, v. 1340 – Saragossa, 1410) va ser rabí a Barcelona i Saragossa i va escriure en català i hebreu. Fou un reconegut filòsof i halaquista, o intèrpret de la llei jueva. Juntament amb Maimònides (Rambam), Gersonides (Ralbag) i Joseph Albo, és conegut com un dels principals practicants de l'enfocament racionalista de la filosofia jueva.[1] Els seus postulats racionalistes sobre la llei natural i el lliure albir en fan un precursor de Spinoza,[2][3] que s'hi inspira, el llegeix i el cita.[4]