Back Hefaistos Afrikaans Hephaistos ALS هيفيستوس Arabic هيفيستوس ARZ হেফেইষ্টাচ Assamese Hefesto AST Hefest Azerbaijani Гефест Bashkir Hephaistos BAR Гефест Byelorussian
 Hefest (o Vulcà) de Rubens. | |
| Tipus | deïtat grega  |
|---|---|
| Context | |
| Present a l'obra | Prometeu encadenat i Ilíada |
| Mitologia | Religió a l'antiga Grècia i mitologia grega |
| Dades | |
| Gènere | masculí |
| Ocupació | ferrer |
| Residència | Mont Olimp |
| Família | |
| Parella | Etna, Anticlea, Atena, Cabiro i Gea |
| Cònjuge | Afrodita i Aglaia |
| Mare | Hera |
| Pare | Zeus |
| Fills | Talia, Eucleia, Eufema, Filofrosine, Palikoi, Cabirs, Kabeirides i Eutenia |
| Germans | Ares, Ilitia, Enió i Hebe |
| Altres | |
| Part de | divinitat olímpica |
| Domini | Déu del foc, del treball dels metalls, de la pedreria i de l'escultura |
| Símbol | El martell i l'enclusa |
| Equivalent | Vulcà |
En la mitologia grega, Hefest (en grec antic Ἥφαιστος Hêfaistos) és fill de Zeus i d'Hera[1] o bé fill partenogen d'Hera. És el déu del foc, equivalent a Vulcà en la mitologia romana.[1] Hefest és representat com un home lleig, suat, amb la barba nuada, el pit descobert, sempre treballant en la farga. Zeus el va nomenar 'déu del foc i de la tekne', la intel·ligència manual. Va ser expulsat de l'Olimp per la seva mare Hera a causa de la seva coixesa, resultat d'una discapacitat congènita; o en un altre relat, per Zeus per protegir Hera dels seus avenços (en aquest cas la coixesa hauria estat el resultat de la seva caiguda més que no pas el motiu).[2][3][4]
Com a déu ferrer, Hefest va fabricar totes les armes dels déus a l'Olimp. Va servir com a ferrer dels déus, i va ser adorat als centres industrials i de fabricació de Grècia, particularment a Atenes, on tenia un temple al costat de l'àgora, i un altar propi a l'Erectèon. Els símbols d'Hefest són un martell de ferrer, enclusa i un parell de pinces.
- ↑ 1,0 1,1 «Hefest». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 13 novembre 2022].
- ↑ Graves, Robert. The Greek Myths: 1. Harmondsworth, Middlesex, England: Penguin Books, 1955, p. 51. ISBN 0736621121.
- ↑ Himne homèric a Apol·lo 316–321; Homer, Il·líada 395–405.
- ↑ Homer, Il·líada 1.590–594; Gai Valeri Flac, ii, 8.5; Pseudo-Apol·lodor, I 3.5. Apol·lodor barreja les dues ocasions en què Hefest va ser llançat des de l'Olimp.