Heinz Guderian

Heinz Guderian

Heinz Guderian vestit amb l'uniforme de coronel general de la Wehrmacht.
Biografia
Naixement	(es) Heinz Wilhelm Guderian 17 juny 1888 Chełmno (Polònia)
Mort	14 maig 1954 (65 anys) Schwangau (Alemanya)
Sepultura	Goslar
Activitat
Ocupació	escriptor, militar
Activitat	1907 -
Carrera militar
Lleialtat	Imperi Alemany
Branca militar	Panzerwaffe i Armored troops of the Wehrmacht and Waffen-SS (en)
Rang militar	coronel general
Conflicte	front occidental de la Primera Guerra Mundial Primera Guerra Mundial Segona Guerra Mundial batalles del Marne batalla de Verdun Batalla de Wizna Battle of Kobryń (en) batalla de França Batalha de Bialystok-Minsk (oc) batalla de Smolensk batalla de Kíev batalla de Moscou
Participà en
14 novembre 1945	Tribunal Militar Internacional
Família
Cònjuge	Margarete Goerne
Fills	Heinz-Günther Guderian
Premis
(1938)  Medalla del 13 de març de 1938  medalla de l'1 d'octubre de 1938  Medalles del Llarg Servei  Orde de la Casa Ernestina de Saxònia  Cavaller de la Creu de Ferro amb Fulles de Roure  Fermall a la Creu de Ferro  Creu d'Honor 1914-1918  Orde de Frederic  Orde de sant Sava
Signatura

Heinz Wilhelm Guderian (Kulm, llavors Prússia Occidental, actualment Chełmno, Polònia; 17 juny 1888 - Schwangau, Baviera, Alemanya Occidental, 14 de maig de 1954) va ser un militar alemany, coronel general (generaloberst) de la Wehrmacht i Cap de l'Estat Major General de l'Exèrcit, després de la guerra, es va convertir en un exitós autor de memòries. Pioner i defensor del concepte de la blitzkrieg (guerra llampec), va fer un paper central en el desenvolupament del concepte de divisió panzer. El 1936, es va convertir en Inspector General de les Tropes Blindades.

A l'inici de la Segona Guerra Mundial, Guderian va dirigir un cos blindat en la invasió de Polònia. Durant la invasió de França, va comandar les unitats blindades que van atacar a través del bosc de les Ardenes i van aclaparar les defenses aliades a la batalla de Sedan. Va liderar el 2n Panzergruppe durant l'operació Barba-roja, la invasió de la Unió Soviètica. La campanya va acabar en un fracàs després que l'operació Tifó i va fracassar en el seu objectiu principal de capturar Moscou, després de la qual cosa Guderian va ser destituït.

A principis de 1943, Adolf Hitler va nomenar a Guderian per al lloc recentment creat d'Inspector General de Tropes Blindades. En aquest càrrec, tenia una àmplia responsabilitat de reconstruir i entrenar noves forces blindades, però va tenir un èxit limitat a causa de l'empitjorament de l'economia de guerra d'Alemanya. Guderian va ser nomenat cap interí de l'Estat Major de l'Alt Comandament de l'Exèrcit, immediatament després de l'atemptat del 20 de juliol de 1944 per assassinar Hitler. Guderian va ser posat a càrrec del «Tribunal d'Honor de l'Exèrcit» per Hitler, que arran del complot es va utilitzar per expulsar suposats conspiradors de l'exèrcit perquè poguessin ser jutjats en el Volksgerichtshof (tribunal del poble) i executats. Va ser assessor personal de Hitler en el front oriental i es va associar estretament amb el règim nazi. Les tropes de Guderian van dur a terme l'Ordre dels Comissaris i el Decret Barba-roja durant l'Operació Barba-roja, i va estar implicat en la comissió de represàlies després del fallit aixecament de Varsòvia de 1944.

Guderian es va rendir a les tropes nord-americanes el 10 de maig de 1945 i va estar internat fins a 1948. Va ser posat en llibertat sense càrrecs i es va retirar per escriure les seves memòries, titulades Records d'un soldat (en alemany, Erinnerungen eines Soldaten), publicada el 1950. L'autobiografia es va convertir ràpidament en un gran èxit de vendes, molt llegit fins al dia d'avui. Els escrits de Guderian van promoure diversos mites de la postguerra, inclòs el Mite de la Wehrmacht innocent. En la seva autobiografia, Guderian es va descriure a ell mateix com l'únic creador de la força panzer alemanya; va ometre qualsevol menció de la seva relació amb Hitler i el règim nacionalsocialista o dels crims de guerra comesos per les tropes sota el seu comandament. Guderian va morir el 1954 i va ser enterrat a Goslar.