(is) Hekla ![]() | ||||
| ||||
Tipus | estratovolcà | |||
---|---|---|---|---|
Localització | ||||
Continent | Europa ![]() | |||
Entitat territorial administrativa | Rangárþing ytra (Islàndia) (en) ![]() ![]() | |||
Localització | Islàndia | |||
| ||||
Característiques | ||||
Altitud | 1.491 m ![]() | |||
Prominència | 755 m ![]() | |||
Material | basalt Andesita basàltica andesita dacita ![]() | |||
Història | ||||
Cronologia | ||||
20 juny 1750 | primer ascens | |||
26 febrer 2000-8 març 2000 | última erupció ![]() | |||
L'Hekla és un estratovolcà situat al sud d'Islàndia que s'eleva fins als 1.491 m d'altitud. És el volcà més actiu d'Islàndia; des de l'any 874 se n'han enregistrat més de 20 erupcions, la darrera de les quals fou el 28 de febrer de l'any 2000. A l'edat mitjana, els islandesos l'anomenaven «la Porta de l'Infern».
Pertany a una serralada volcànica de 40 km de llarg. La part més activa d'aquesta cadena de muntanyes, una fissura d'uns 5,5 km de llarg anomenada Heklugjá, es considera el volcà Hekla pròpiament dit. Té forma de barca posada cap per avall, amb la part superior (la «quilla») que en realitat és una sèrie de cràters, dos dels quals són generalment els més actius.
Les freqüents i extenses erupcions del volcà han cobert una gran part d'Islàndia amb tefra, i les diverses capes es poden fer servir per datar les erupcions dels altres volcans islandesos. El 10% de la tefra produïda a Islàndia els darrers mil anys prové del Hekla, en una quantitat que arriba als 5 km³. El volcà ha produït un dels volums de lava més elevats del món al darrer mil·lenni, al voltant dels 8 km³.
La primera ascensió al Hekla fou el 20 de juny de 1750, per part de l'explorador i escriptor islandès Eggert Ólafsson.