L'heliografia (en francès: héliographie) és el procés fotogràfic inventat per Joseph Nicéphore Niépce al voltant de 1822,[1] que el va fer servir per a fer les primeres fotografies permanents preses de la natura, Vista des de la finestra a Le Gras (cap a 1826). El procediment va fer servir betum de Judea, com a capa sobre vidre o metall, la qual s'enduria en relació amb l'exposició a la llum. Quan la placa era rentada amb oli essencial d'espígol, només la imatge endurida hi romania.
La paraula heliografia també es fa servir per a altres fenòmens com són la descripció del Sol i d'altres generalment relacionats amb la fotografia.[2][3]
↑«The First Photograph - Heliography». Arxivat de l'original el 2009-10-06. [Consulta: 9 gener 2010]. «from Helmut Gernsheim's article, "The 150th Anniversary of Photography," in History of Photography, Vol. I, No. 1, January 1977: ... El 1822, Niépce va impregnar una placa de vidre ... La llum solar hi va passar a través ... Aquest exemple permanent ... va ser destruït ... alguns anys més tard.»
↑Descriptions of the sun, photography in general, and signalling by heliotrope: Oxford English Dictionary 2nd ed. (1989) s.v. "Heliography". Photography of the sun: As used by and in discussion of Hiroshi Yamazaki.
↑Diccionario de Arte I (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p. 283. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 1r desembre 2014].