El hennin fou una lligadura en forma de con, campana o con truncat usat a la baixa edat mitjana per les dones europees de la noblesa.[1] Eren més comuns a Borgonya i França, però també en altres llocs, especialment a la cort anglesa,[2] i al nord d'Europa, Hongria i Polònia. Eren poc utilitzats a Itàlia. La paraula hennin apareix registrada per primer cop en francès el 1428, probablement abans que s'utilitzés la forma cònica. La paraula no apareix en anglès fins al segle XVIII.[3] El terme és usat per part d'alguns escriptors de moda per a altres tocats de dones de l'època.[4]