Biografia | |
---|---|
Naixement | (fr) Adrien Gustave Henri Barbusse 17 maig 1873 Asnières-sur-Seine (França) |
Mort | 30 agost 1935 (62 anys) Moscou (Rússia) |
Causa de mort | pneumònia |
Sepultura | Cementiri de Père-Lachaise, 97 Grave of Henri Barbusse (en) |
Director Monde (review) (en) | |
1928 – 1935 | |
Editor literari L'Humanité | |
1926 – | |
Dades personals | |
Nacionalitat | França |
Activitat | |
Ocupació | Escriptor |
Ocupador | Monde (review) (en) (1928–1935) Le Progrès civique (fr) L'Humanité Le Populaire |
Partit | Partit Comunista Francès (1923–) |
Membre de | |
Moviment | Literatura proletària |
Carrera militar | |
Conflicte | Primera Guerra Mundial |
Obra | |
Obres destacables
| |
Família | |
Cònjuge | Hélyonne Mendès |
Cronologia | |
7 setembre 1935 | funeral |
març 1933-octubre 1933 | crema de llibres a l'Alemanya nazi |
Premis | |
| |
|
Henri Barbusse (Asnières-sur-Seine, 17 de maig de 1873 - Moscou, 30 d'agost de 1935) va ser un escriptor, pacifista, esperantista i comunista francès.[1]
Va cridar l'atenció per la seua novel·la naturalista, L'Enfer (1908), per la seua obra més perdurable és Le Feu (1916, Premi Goncourt), relat ambientat en la Primera Guerra Mundial el realisme de la qual va esvalotar el públic més conservador. L'any 1917, va esdevenir cofundador i primer president de la Association républicaine des anciens combattants (Arac - Associació d'antics combatents). Admirador de la Revolució russa (Le Couteau entre les dents, 1921), va afiliar-se al Partit comunista francès l'any 1923; va animar el moviment i la revista Clarté i va intentar definir una « literatura proletària ». Va ser un dels instigadors del moviment pacifista Amsterdam-Pleyel, del qual va ser president.
Va viure a Rússia i hi va escriure una biografia de Stalin (1935). Està soterrat al Cementiri del Père-Lachaise a París.