Henry Eyring (20 de febrer de 1901 a Colònia Juárez, Chihuahua, Mèxic - 26 de desembre de 1981 a Salt Lake City, Utah, EUA) fou un químic teòric mexicà nacionalitzat nord-americà. La seva principal contribució fou en l'estudi de cinètica química on desenvolupà la teoria de l'estat de transició.
Eyring fou un autor prolífic, amb més de 600 articles científics, deu llibres científics i alguns llibres sobre la ciència i la religió. Rebé el Premi Wolf en Química el 1980 i la Medalla Nacional de Ciència el 1966 per desenvolupar la teoria de l'estat de transició, un dels esdeveniments més importants de la química del segle xx. D'altres químics més tard reberen el Premi Nobel per treballs basats en els d'Eyring, però ell no l'aconseguí, la qual cosa fou motiu de sorpresa per a molts.[1] La Reial Acadèmia Sueca de Ciències aparentment no entengué la importància de la teoria d'Eyring fins que fou massa tard per concedir-li el Premi Nobel, i li concedí la Medalla Berzelius el 1977 com a compensació parcial.[2]