Biografia | |
---|---|
Naixement | 8 agost 1848 ![]() Cornualla (Anglaterra) ![]() |
Mort | 8 maig 1934 ![]() Hayle (Anglaterra) (en) ![]() ![]() |
Sepultura | Lelant (en) ![]() ![]() |
Grand Bard (en) ![]() | |
1928 – 1934 – Robert Morton Nance → ![]() | |
Dades personals | |
Ideologia | Jacobitisme ![]() |
Activitat | |
Camp de treball | Cèltic ![]() |
Ocupació | bibliotecari, arqueòleg, traductor, traductor de la Bíblia ![]() |
Ocupador | Museu Britànic ![]() |
Membre de | |
Participà en | |
Royal Cornwall Polytechnic Society (en) ![]() ![]() |
|
Família | |
Cònjuge | Kitty Jenner (1877–valor desconegut) ![]() |
Pare | Henry Jenner ![]() |
Parents | Herbert Jenner-Fust, avi ![]() |
Cronologia | |
12 juliol 1877 | matrimoni (St Erth (en) ![]() ![]() |
Premis | |
![]() ![]() ![]() |
Henry Jenner, també conegut pel nom bàrdic Gwas Myghal (Saint Columb Major, Cornualla 1848-1934), fou un poeta i activista de la llengua còrnica.
El 1877,[1] mentre treballava al Museu Britànic, trobà un text fragmentari de 41 línies en vers còrnic, escrites l'any 1400, al darrere d'una carta de drets de St. Stephen-in-Brannel, datada del 1340. La temàtica del text és el matrimoni, i es donen indicacions als núvis sobre com procedir.[2] El 1873 compongué un article per a la publicació "Transactions of the Philological Society",[3] on proposava ressuscitar el còrnic.
El 1901 fundà la primera societat de la llengua còrnica, la Cowethas Kelto-Kernuak (en català: Societat Celto-Còrnica) conjuntament amb el seu deixeble Robert Morton Nance. El 1903 esdevingué membre del Gorsedd bretó. El 1904 publicà l'obra Handbook of the Cornish Language[4], llibre clau del moviment de recuperació de la llengua còrnica, alhora que aconseguí que Cornualla fos reconeguda com a nació cèltica a l'Eisteddfod de Gal·les.[5] El 1928 organitzà el Gorsedh Kernow, i en fou Gran Bard fins a la seva mort.
La seva versió de còrnic reviscolat es basava en les formes del segle xviii.