Back هيبارين منخفض الوزن الجزيئي Arabic Low-molecular-weight heparin English Heparina de bajo peso molecular Spanish هپارین با وزن مولکولی پایین Persian Héparine de bas poids moléculaire French Eparina a basso peso molecolare Italian 低分子量ヘパリン Japanese 저분자량 헤파린 Korean Lågmolekylært heparin NN Lavmolekylært heparin NB
| Dades clíniques | |
|---|---|
| Grup farmacològic | heparina  |
En medicina, una heparina de baix pes molecular (HBPM) és una tipus de fàrmac anticoagulant.[1] Les HBPM s'utilitzen en la prevenció i tractament de la tromboembolisme venós (trombosi venosa profunda i embòlia pulmonar) i en el tractament de l'infart de miocardi.
L'heparina és un polisacàrid d'origen natural que inhibeix la coagulació, el procés que condueix a la trombosi. L'heparina natural consisteix en cadenes moleculars de diferents longituds o pesos moleculars. Les cadenes de pesos moleculars varien, des de 5.000 a més de 40.000 Daltons.[2] Les HBPM, en canvi, consisteixen en només cadenes curtes de polisacàrids, que tenen un pes molecular mitjà de menys de 8.000 Da i per a les quals almenys el 60% de totes les cadenes tenen un pes molecular inferior a 8.000 Da. Aquestes s'obtenen mitjançant diversos mètodes de fraccionament o despolimerització de l'heparina polimèrica.
Les heparines derivades de fonts naturals, principalment intestí porcí o pulmó boví, es poden administrar terapèuticament per prevenir la trombosi. No obstant això, els efectes de l'heparina natural (o no fraccionada) són més impredictibles que els de les HBPM.[3]
- ↑ Weitz JI; Weitz, Jeffrey I. «Low-molecular-weight heparins». N Engl J Med, 337, 10, 1997, pàg. 688–98. DOI: 10.1056/NEJM199709043371007. PMID: 9278467.
- ↑ Linhardt, R.J. Gunay, N. S. «Production and chemical processing of low molecular weight heparins». Sem. Thromb. Hem., 25, 3, 1999, pàg. 5–16.
- ↑ Garcia DA, Baglin TP, Weitz JI, et al. «Parenteral anticoagulants: Antithrombotic Therapy and Prevention of Thrombosis, 9th ed: American College of Chest Physicians Evidence-Based Clinical Practice Guidelines». Chest, 141, 2 Suppl, 2012, pàg. e24S–43S. DOI: 10.1378/chest.11-2291. PMC: 3278070. PMID: 22315264.