![]() ![]() | |
![]() | |
Tipus | carcinoma de fetge i malaltia ![]() |
---|---|
Especialitat | oncologia ![]() |
Clínica-tractament | |
Símptomes | hepatomegàlia, pèrdua de pes, dolor abdominal, suor i icterícia ![]() |
Medicació | |
Patogènesi | |
Associació genètica | STAT4 (en) ![]() ![]() ![]() |
Classificació | |
CIM-11 | 2C12.02 ![]() |
CIM-10 | C22.0 ![]() |
CIM-9 | 155 ![]() |
CIM-O | 8170/3 ![]() |
Recursos externs | |
Enciclopèdia Catalana | 0268910 ![]() |
OMIM | 114550 ![]() |
DiseasesDB | 7547 ![]() |
MedlinePlus | 000280 ![]() |
eMedicine | 278354 ![]() |
NCI | liver ![]() |
MeSH | D006528 ![]() |
Orphanet | 210159 i 88673 ![]() |
UMLS CUI | C1862761, C2239176 i C1867955 ![]() |
DOID | DOID:684 ![]() |
El carcinoma hepatocel·lular (CHC) o hepatocarcinoma és el tipus de càncer de fetge primari més freqüent en adults i actualment és la causa de mort més freqüent en persones amb cirrosi.[1][2] CHC és la tercera causa de mort per càncer en l'àmbit mundial.[3]
Es produeix en el context de la inflamació hepàtica crònica i està més estretament relacionat amb la infecció crònica per hepatitis vírica (hepatitis B o C) o l'exposició a toxines com l'alcohol, l'aflatoxina o els alcaloides de pirrolizidina.[2] Algunes malalties, com l'hemocromatosi i la deficiència d'alfa 1-antitripsina, augmenten notablement el risc de desenvolupar un CHC.[4] La síndrome metabòlica i l'EHNA també es reconeixen cada vegada més com a factors de risc per al CHC.[5]
Com passa amb qualsevol càncer, el tractament i el pronòstic de l'CHC varien en funció de les característiques específiques de la histologia del tumor, de la mida, de l'extensió del càncer i de la salut general.
La gran majoria de CHC i la taxa de supervivència més baixa després del tractament es produeix a Àsia i l'Àfrica subsahariana, en països on la infecció per hepatitis B és endèmica i molts s'infecten des del naixement. La incidència de CHC als Estats Units i altres països en desenvolupament augmenta a causa d'un augment de les infeccions pel virus de l'hepatitis C. És més de quatre vegades més freqüent en homes que en dones, per motius desconeguts.[5]