Biografia | |
---|---|
Naixement | 19 octubre 1968 (56 anys) Villach (Àustria) |
Diputat del Consell Nacional d'Àustria | |
23 octubre 2019 – Circumscripció electoral: Bundeswahlvorschlag | |
Diputat del Consell Nacional d'Àustria | |
24 maig 2019 – 23 octubre 2019 ← Alois Kainz | |
Ministre federal de l'Interior | |
18 desembre 2017 – 22 maig 2019 (cas Eivissa) ← Wolfgang Sobotka – Eckart Ratz → | |
Diputat del Consell Nacional d'Àustria | |
9 novembre 2017 – 18 desembre 2017 – Alois Kainz → | |
Diputat del Consell Nacional d'Àustria | |
29 octubre 2013 – 8 novembre 2017 | |
Diputat del Consell Nacional d'Àustria | |
28 octubre 2008 – 28 octubre 2013 | |
Diputat del Consell Nacional d'Àustria | |
30 octubre 2006 – 27 octubre 2008 Legislatura: 23th National Council of Austria (en) | |
Dades personals | |
Formació | Universitat de Viena |
Activitat | |
Lloc de treball | Viena |
Ocupació | polític |
Ocupador | Govern Federal Austríac |
Partit | Partit de la Llibertat d'Àustria |
Família | |
Pare | Andreas Kickl |
Cronologia | |
1987-1988 | servei militar |
Lloc web | volkskanzler.at |
Herbert Kickl (Villach, 19 d'octubre de 1968) és un polític austríac i líder del Partit de la Llibertat d’Àustria (FPÖ) des de juny de 2021. Va ser ministre de l’Interior entre 2017 i 2019 i secretari general del FPÖ de 2005 a 2018. Ha estat descrit com un polític d’ultradreta, personatge extremadament radical dins del mateix FPÖ i de filiació prorussa.[1][2]
Kickl va destacar com a estrateg electoral i escriptor de discursos per a Jörg Haider als anys 2000. Durant el seu mandat com a ministre de l’Interior, va impulsar polítiques controvertides, incloent una batuda al servei d’intel·ligència austríac i propostes de control estricte sobre els refugiats, que van generar acusacions de vulnerar l’estat de dret. Va ser destituït del càrrec el 2019 arran de l’escàndol d’Eivissa,[3] tot i no estar personalment implicat.[4]
Després, va liderar el grup parlamentari del FPÖ i es va posicionar com una figura destacada del partit, adoptant una línia dura en temes com la immigració i oposant-se a les mesures contra la COVID-19.[5] El 2024, el FPÖ va obtenir la majoria relativa a les eleccions legislatives, però no va aconseguir formar govern.