Un hexacord (del grec hex «sis», chordé «corda») és un conjunt de sis notes consecutives. A l'Edat Mitjana, esdevingueren el fonament per a aprendre a cantar el cant gregorià i la música mensural. Per a cantar un àmbit més ample que un hexacord, era necessari anar superposant diferents hexacords i saber canviar de l'un a l'altre, considerant l'estructura de tons i semitons de l'escala diatònica.[1]