Hexham fou una seu episcopal que va prendre el seu nom després de la ciutat comercial de Hexham a Northumberland, Anglaterra. El títol fou usat per primer cop pels anglosaxons als segles VII i IX, i després per l'Església Catòlica Romana des del segle xix.
La primera diòcesi de Lindisfarne es va fusionar amb la diòcesi de York l'any 664. L'any 678 la diòcesi de York fou dividida per Theodore, arquebisbe de Canterbury, formant un bisbat per al país entre els rius Aln i Tees, amb seu a Hexham. Aquest gradualment i erràticament es va fusionar de nou amb el bisbat de Lindisfarne. Onze bisbes de Hexham succeïren a Sant Eata, dels quals sis eren sants.
L'any 821 no es va nomenar cap successor, ja que la situació del país era massa inestable. Les devastacions daneses conduïren a un període de desordre després del qual el monestir de Hexham va ser reconstituït el 1113 com a priorat dels canonges d'Austin, que va florir fins a la seva dissolució durant el regnat d'Enric VIII d'Anglaterra. Mentrestant, el bisbat s'havia fusionat amb el de Lindisfarne, que més tard es va traslladar a Chester-le-Street el 883, i des d'allí a Durham el 995.