Hialofana

Hialofana
Varietat de: microclina
Hialofana procedent de Busovaca, Bòsnia i Hercegovina.
Fórmula química	(K,Ba)[Al(Si,Al)Si₂O₈]
Any descobriment	1855
Localitat tipus	Pedrera de Lengenbach, Fäld, Vall de Binn, Valais, Suïssa
Classificació
Categoria	silicats (feldespats)
Nickel-Strunz 10a ed.	9.FA.30
Nickel-Strunz 9a ed.	9.FA.30
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/F.03b
Dana	76.1.1.3
Heys	16.12.10
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 8,52Å; b = 12,95Å; c = 7,14Å; β = 116°
Color	incolor, groc, blanc i roig
Fractura	fractura concoïdal
Duresa (Mohs)	6 a 6,5
Color de la ratlla	blanc
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,542 nβ = 1,545 nγ = 1,547
Birefringència	δ = 0,005
Dispersió òptica	feble
Impureses comunes	Ti, Na, Fe, Mg, Ca, H
Més informació
Estatus IMA	mineral no acreditat, nom invàlid, espècie rebutjada o proposta eliminada
Any d'aprovació	1855
Referències	[1]

La hialofana és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup dels feldespats. Va ser anomenada així y 1855 per Wolfgang Sartorius von Waltershausen del terme grec ύαλος (vidre) i φαίνεσθαι (assemblar-se) en al·lusió a la transparència dels cristalls de hialofana. Dana, a l'any 1892, va classificar la hialòfana com a mineral independent per al seu contingut de potassi i de bari. Actualment es considera una varietat de microclina o ortòclasi amb una quantitat important de bari. Forma part de la sèrie de la celsiana-hialofana i de la sèrie de la hialofama-ortòclasi (membre intermèdi).