![]() | |
Malaltia objecte | agitació en la demència ![]() |
---|---|
Dades clíniques | |
Grup farmacològic | aldehid, diol geminal i organoclorat ![]() |
Codi ATC | N05CC01 ![]() |
Dades químiques i físiques | |
Fórmula | C2H3Cl3O2 ![]() |
Massa molecular | 163,919862 Da ![]() |
Densitat | 1,91 g/cm³ ![]() |
Punt de fusió | 51,7 ℃ ![]() |
Identificadors | |
Número CAS | 302-17-0 ![]() |
PubChem (SID) | 2707 ![]() |
DrugBank | DB01563 ![]() |
ChemSpider | 2606 ![]() |
UNII | 418M5916WG ![]() |
KEGG | D00265 ![]() |
ChEBI | 28142 ![]() |
ChEMBL | CHEMBL455917 ![]() |
AEPQ | 100.005.562 |
L'hidrat de cloral és un compost químic, un medicament, sedant i hipnòtica, a més de ser un reactiu químic i un precursor. Està format per cloral per addició d'una molècula d'aigua. La seva fórmula química és C2H2Cl3O2.
Va ser descobert per la clorinació de l'etanol el 1832 per Justus von Liebig a Gießen.[1][2] Les seves propietats sedants van ser publicades ja el 1869 i de seguida es van començar a usar.[3] Al final del segle xix era una droga recreativa i de prescripció mèdica. També s'empra com a agent clarificant per la quitina i fibres i com ingredient clau en el medi Hoyer de preparació pel microscopi per a veure organismes petits, seccions histològiques i parts dels cromosomes.
Junt amb el cloroform, és un producte, en petites quantitats de la cloració de l'aigua quan hi ha matèria orgànica.