Back Hildegard (Alemannin) ALS هيلدغارد من فينزغاو Arabic هیلدقارد AZB Хилдегард (Каролинги) Bulgarian Hildegard Vintzgau Breton Hildegarda Czech Hildegard af Vinzgau Danish Hildegard (Frau Karls des Großen) German Χίλντεγκαρντ του Φίντσγκαου Greek Hildegard (queen) English
|
Per a altres significats, vegeu «Hildegarda de Bingen». |
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 758  Suàbia (Alemanya) | ||
| Mort | 30 abril 783 (24/25 anys) Thionville (França) | ||
| Sepultura | abadia de Sant Arnulf | ||
| Rei dels francs | |||
| | |||
| Enaltiment | |||
| Altres | |||
| Títol | Reina dels Francs Reina consort | ||
| Cònjuge | Carlemany (771, 772 (Gregorià)–783) | ||
| Fills | Adelaida, Berta, Carles el Jove, Rotruda, Pipí d'Itàlia, Lotari, Lluís el Pietós, Gisela, Hildegarda | ||
| Pares | Gerold I de Vintzgau i Emma d'Alamània | ||
| Germans | Gerold Erbio Adrià d'Orleans Eric de Friül Udalric I | ||
Hildegarda - Hildegarde (alemany) - [1] (758 a Rin del Nord-Westfàlia - † 30 d'abril del 783 a Thionville, departament de la Mosel·la, Lorena) fou una aristòcrata alemanya d'una gran família bavaresa, que es va casar amb Carlemany el 771, i fou la mare del seu successor, Lluís el Pietós.[2]
Era filla del comte Gerold I de Vintzgau, de la família bavaresa dels agilúlfides, i d'Emma d'Alamània. El seu germà Gerold va destacar a la guerra i va esdevenir prefecte de Baviera.
Als 13 anys, el 771, es va casar amb Carlemany, de qui fou la segona esposa després de repudiar uns mesos abans Desiderata de Llombardia, la filla del darrer rei llombard Desideri d'Ístria. Amb l'emperador va tenir nou fills, un dels quals fou Lluís el Pietós. Va acompanyar al seu espòs en les seves campanyes. Durant l'expedició d'Itàlia (773-774) va estar present al setge de Pavia, on va donar a llum Adelaida, que va morir en el camí de retorn al sud de França. A Roma va oferir al papa Adrià I el cobriment per l'altar de la basílica de Sant Pere.[3] Igualment en la campanya a la península Ibèrica el 778, va donar a llum dos bessons, Lluís i Lotari a Chasseneuil, prop de Poitiers.
Hildegarda va tenir bones relacions amb la futura santa Lioba, a qui va conèixer a la cort. Va fer moltes donacions a les esglésies i en particular a les abadies de Reichenau i de Kempten. Va oferir a aquesta darrera el 774 els cossos de sant Gordià i d'Epimac.[3]
Va morir amb 26 anys després de donar a llum al seu darrer fill; fou enterrada a l'església abacial de Saint-Arnould de Metz, que va esdevenir la necròpolis de la família de Carlemany. Aquest es va casar al cap de cinc mesos de la seva mort amb Fastrada de Francònia.
- ↑ (anglès) Genealogia d'Hildegarda al lloc de Medieval Lands
- ↑ «Hildegarde de Vintzgau Herstal (757-783)» (en anglès). Find a Grave Memorial. [Consulta: 1r març 2023].
- ↑ 3,0 3,1 Dümmler, Ernst Ludwig. «Hildegard (fränkische Königin)». A: Allgemeine Deutsche Biographie (en alemany). llibre 12. Leipzig: Duncker & Humblot, 1880, p. 406.(alemany)