|
|||||
![]() ![]() | |||||
Dades | |||||
---|---|---|---|---|---|
Tipus | Partit polític | ||||
Ideologia | panislamisme islamisme polític ![]() | ||||
Religió | salafisme ![]() | ||||
Història | |||||
Creació | 1953 | ||||
Fundador | Taki al-Din al-Nabhani ![]() | ||||
Activitat | |||||
Membres | 10.000 | ||||
Membres | 1.000.000 ![]() | ||||
Governança corporativa | |||||
Seu | |||||
Presidència | … (valor desconegut–) ![]() | ||||
Altres | |||||
Color | ![]() | ||||
Lloc web | hizb-ut-tahrir.info… ![]() | ||||
Hizb ut-Tahrir (àrab: حِزْبُ التَحْرِير, Ḥizb at-Taḥrīr, ‘Partit de l'Alliberament’) és un partit panislamista i fonamentalista internacional d'àmbit sunnita, creat amb l'objectiu d'establir un califat mundial reunint tots els països del món islàmic sota la xaria (la llei islàmica) i dirigits per un califa escollit pels musulmans.[1] Va ser fundat a Jerusalem el 1953 per Taqi-ad-Din an-Nabhani,[2] erudit, pensador polític i jutge (cadi) d'Ijzim (Palestina). Actualment el líder n'és Ata Abu Rashta i s'estima que compta amb un milió de membres en més de 40 països.[3] Actiu sobretot als països occidentals, en especial al Regne Unit, també té un cert pes en diversos països àrabs i de l'Àsia central, malgrat la repressió dels règims al poder, com per exemple a l'Uzbekistan.
El partit promou "un programa elaborat i detallat per a la institució d'un Estat islàmic"[1] que "estableixi les lleis de la xaria i dugui la dawa (crida pacífica a la conversió a l'islam) arreu del món".[4][5] Creu que aquesta "solució global" oferirà "un lideratge sincer que tindrà cura dels seus ciutadans tot protegint-los de les polítiques colonials angloamericanes" i posarà fi a "les intervencions dels Estats Units, les guerres pel control de les fonts energètiques, als governs titelles musulmans i als valors occidentals impostats per la força de les armes".[6][7]
Aquest moviment pretén adoptar la metodologia que, segons ells, va emprar el mateix Mahoma quan va establir el primer estat islàmic a Medina: aquest hauria limitat la seva lluita a mobilitzar l'opinió pública a favor de l'islam, tot intentant influenciar l'elit política i intel·lectual del seu temps, sense recórrer a la violència. El partit és per tant proactiu en la difusió del pensament islàmic entre intel·lectuals i polítics sobretot en les societats musulmanes per desafiar l'statu quo existent; difon les seves idees mitjançant la discussió amb les masses, cercles d'estudis, conferències, seminaris, la distribució de fullets, publicant llibres i revistes i via internet. També expressa el seu punt de vista sobre els esdeveniments polítics i els analitza des d'una perspectiva islàmica.[8]
Malgrat això, n'hi ha que pensen que l'objectiu últim del moviment és crear un estat d'esperit propici a la utilització ulterior de la violència.[9] Certs grups propers a Al-Qaida, però, el titllen de moviment "dèbil i moderat".[10]
Hizb ut-Tahrir és totalment antisionista i fa una crida pel desmantellament de l'"entitat il·legal" d'Israel, els responsables de la qual, segons el partit, mai no han ocultat el seu odi envers els musulmans i han apel·lat a llur destrucció des de la seva creació.[11][12] Hizb ut-Tahrir creu que un califat proporcionarà l'estabilitat i la seguretat a totes les persones de la regió, tant musulmans com no musulmans.[13][14]
A Occident, Hizb ut-Tahrir treballa per conrear una comunitat musulmana que visqui per l'islam en pensament i en obra, adherint-se a les seves regles i preservant una identitat forta. El partit no treballa a Occident per canviar el sistema de govern i treballa dins de les fronteres del sistema.
El partit vol projectar una imatge positiva de l'islam a la societat occidental i dialoga amb els seus intel·lectuals, els seus responsables de polítics i els seus professors. Segons aquest partit, els governs occidentals, sota la bandera de la "guerra contra el terrorisme", presenten actualment l'islam com una "ideologia diabòlica" amb l'objectiu de difamar-la en tant que alternativa al capitalisme liberal occidental. Per això, Hizb ut-Tahrir treballa per desenvolupar la visió de l'islam als països occidentals com una creença, una ideologia i una alternativa per al món musulmà.[15]