No s'ha de confondre amb Homi K. Bhabha. |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 30 octubre 1909 Bombai (Índia) |
Mort | 24 gener 1966 (56 anys) Glacera de Bossons (França) |
Causa de mort | mort accidental, accident aeri |
Director Institut Tata de Recerca Fonamental | |
1945 – | |
Catedràtic | |
1942 – | |
Director Centre de Recerca Atòmica Bhabha | |
Dades personals | |
Formació | Universitat de Cambridge (–1930) Cathedral and John Connon School (en) Universitat de Bombai Elphinstone College |
Director de tesi | Ralph Fowler i Paul Dirac |
Activitat | |
Camp de treball | Física nuclear |
Ocupació | físic nuclear |
Ocupador | Institut Tata de Recerca Fonamental (1945–) Institut Indi de les Ciències (1940–1945) |
Membre de | |
Professors | Ralph Fowler |
Premis | |
Homi Jehangir Bhabha (Bombai, Índia, 30 d'octubre de 1909 - Bossons Glacier, França, 24 de gener de 1966), més conegut com a Homi J. Bhabha o Homi Bhabha, va ser un físic nuclear indi, director fundador i professor de física a l'Institut Tata d'Investigacions Fonamentals (TIFR). Conegut col·loquialment com a «pare del programa nuclear indi» per les seves aportacions a la física quàntica i la radiació còsmica.[1] Bhabha també va ser el director fundador de l'Establiment de l'Energia Atòmica Trombay (AEET), que ara s'anomena Centre de Recerca Atòmica Bhabha en honor seu. TIFR i AEET van ser la pedra angular del desenvolupament indi d'armes nuclears que Bhabha també va supervisar com a director.[2] Va ser el primer president de la Comissió d'Energia Atòmica de l'Índia.[1]
Homi J. Bhabha fou guardonat amb el Premi Adams (1942) i el premi Padma Bhushan (1954). També va ser nominat al Premi Nobel de Física el 1951 i el 1953–1956.[3][4] Va morir en un accident del vol 101 d'Air India el 24 de gener de 1966 als Alps francesos.[5]