La homosexualitat en el cinema ha estat retratada de maneres molt diverses depenent de l'època, del país, o de la mirada personal del director. S'ha reflectit en comèdies, cinema experimental, de terror, històric, policíac, de denúncia social, biogràfic o de sèrie B.
Al llarg de la història del cinema hi ha hagut una considerable evolució en la forma d'enfocar aquesta temàtica. En les grans produccions de Hollywood, des dels seus inicis fins pràcticament la dècada de 1980, es retratava als homosexuals amb sorna i de manera estereotipada o en papers d'assassins despietats o pertorbats suïcides. Esment a part constituirien el cinema independent o les produccions realitzades en altres llocs com Europa.
Aquesta situació es va modificar gradualment fins a l'actualitat en la qual les grans productores de cinema realitzen pel·lícules dirigides gairebé exclusivament al públic LGBT, mostrant personatges i escenaris més realistes, exhibides en sales comercials o en els nombrosos festivals d'aquesta temàtica que se celebren a tot el món. Gran part d'aquestes pel·lícules actuals mostren el difícil que és “sortir de l'armari” i projecten a l'espectador la realitat en la qual es troben els homosexuals. No obstant això aquest canvi ja s'havia produït en el cinema europeu amb anterioritat.[1]
Es pot diferenciar entre el Cinema de temàtica LGBT, que la seva temàtica gira entorn de personatges homosexuals i les seves relacions amb la resta, i les pel·lícules amb personatges LGBT en rols secundaris o la sexualitat dels quals no influeix en la trama de la pel·lícula. Gran nombre d'aquests films s'han centrat en l'homosexualitat i bisexualitat masculines, mentre que les femenines i la transsexualitat s'han abordat amb menor freqüència.
- ↑ García Rodríguez, Javier. El celuloide rosa: un paseo por la historia del cine de la mano de personajes homosexuales. Barcelona: La Tempestad, 2008, p. 77. ISBN 978-84-7948-087-5.