Back هاورد ستونتن Arabic هاورد ستونتن ARZ Howard Staunton Breton Howard Staunton Czech Howard Staunton Danish Howard Staunton German Χάουαρντ Στώντον Greek Howard Staunton English Howard Staunton Esperanto Howard Staunton Spanish
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1r abril 1810  Westmorland (Anglaterra) | ||
| Mort | 22 juny 1874 (64 anys) Londres | ||
| Causa de mort | malaltia cardiovascular | ||
| Sepultura | cementiri de Kensal Green | ||
| Nacionalitat |  Anglaterra | ||
| Es coneix per | Campió del Món (no oficial) entre 1843-1851. | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | historiador de la literatura, jugador d'escacs, escriptor de no-ficció | ||
| Activitat | 1840 - | ||
| Nacionalitat esportiva | Anglaterra | ||
| Esport | escacs | ||
     | |||
Howard Staunton (Westmorland, abril de 1810 – Londres, 22 de juny de 1874) va ser un jugador d'escacs anglès que és generalment considerat com el jugador més fort del món des de 1843 fins a 1851, principalment com a resultat de la seva victòria sobre Saint-Amant el 1843 (la qual va trencar un període de cent anys de dominació dels escacs mundials de banda dels jugadors francesos).[1] Va promoure un model de peces d'escacs estàndard, amb peces clarament distingibles, que és encara avui en dia el model que ha de ser utilitzat a les competicions oficials. Va ser l'organitzador principal del primer torneig internacional d'escacs el 1851,[2][3][4] fet que va fer d'Anglaterra el centre dels escacs mundials, i va causar que Anderssen passés a ser reconegut com el jugador més fort del món.
Des de 1840 en endavant va fer de comentarista d'escacs, i va guanyar matxs contra els millors jugadors de la dècada de 1840. El 1847 va iniciar en una carrera paral·lela com a estudiós de Shakespeare. La mala salut i les seves dues carreres com a escriptor el va dur a abandonar els escacs de competició després de 1851. El 1858 es va intentar organitzar un metx entre Staunton i Morphy, però no va ser possible. Es diu sovint que Staunton va enganyar deliberadament Morphy per intentar evitar l'enfrontament, però en qualsevol cas, Staunton tenia poques possibilitats d'aconseguir una bona forma física i de trobar prou temps disponible per a preparar el matx.
Els comentaristes moderns consideren la comprensió Staunton del joc posicional era molt per davant de la dels seus contemporanis. Tot i que no fou un jugador d'atac a ultrança, era conegut per fer atacs molt precisos un cop els havia preparat bé. Els seus articles i llibres d'escacs van ser molt llegits i va encoratjar el desenvolupament dels escacs al Regne Unit, on el seu Chess-Player's Handbook (1847) va ser una obra de referència durant dècades. L'obertura anglesa i el gambit Staunton van ser anomenats així en honor de Staunton. És també reconegut com a fundador de l'escola anglesa d'escacs.
- ↑ «Nota biogràfica de Howard Staunton» (en anglès). Chessgames.com. [Consulta: 22 novembre 2010].
- ↑ Taula de creuaments i partides en PGN del Torneig de Londres de 1851: Weeks, Mark. «1851 London Tournament» (en anglès). mark-weeks.com. [Consulta: 23 setembre 2011].
- ↑ «Taula de creuaments i partides del Torneig de Londres de 1851» (en anglès). chessgames.com. Arxivat de l'original el 2009-02-01. [Consulta: 23 setembre 2011].
- ↑ «Història i partides del Torneig de Londres de 1851» (en anglès). rookhouse.com. Arxivat de l'original el 2011-10-03. [Consulta: 23 setembre 2011].