Huaca

Una huaca o waqa (terme provinent del quítxua) és un objecte que representa alguna cosa venerada, normalment un monument d'alguna classe. El terme huaca es pot referir a localitzacions naturals, com roques immenses. Algunes huaques han estat associades amb la veneració i el ritual. Les cultures andines creien que tots els objectes tenen una presència física i dos esperits, un creador i un altre que l'anima. Invocarien els seus esperits perquè l'objecte fes la seva funció.^[1]

Cada grup lingüístic en els pobles andins tenia els seus propis llocs sagrats. Moltes civilitzacions pre-inques del Perú consideraven tot el món un ser sagrat i viu; aquest concepte significava que tot de bellesa o de força significativa s'anomenaria huaca. La paraula pacarina s'utilitza de vegades de manera intercanviable per a aquestes localitzacions. Una huaca pot ser un lloc honorat, com un port d'alta muntanya, un lloc de creació, un lloc d'importància tradicional, una part superior de muntanyes (apu) on plou i origen de l'aigua, una localització astronòmicament alineada, o un lloc d'importància històrica o mitològica (les primeres poblacions dels Andes no diferenciaven entre esdeveniments històrics i sagrats). Una huaca també podria ser la residència o panaka de les mòmies mortes abans de l'imperi Inca.^[2] La huaca també podria ser la localització sagrada d'un dels subregnes conquerits per l'imperi inca o dels imperis anteriors, com el del llac Titicaca. També es pot referir a un lloc d'enterrament. Els conqueridors van estendre el seu significat a estructures velles. Això vol dir que les ruïnes dels edificis administratius de la cultura mochica serien anomenats huacas igual que els seus temples.