Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. |
Tipus | ciutat i gran ciutat | |||
---|---|---|---|---|
Localització | ||||
| ||||
Estat | Perú | |||
Regió | Regió d'Ancash | |||
Capital de | ||||
Població humana | ||||
Població | 118.836 (2017) (321,15 hab./km²) | |||
Geografia | ||||
Superfície | 370,03 km² | |||
Banyat per | Santa | |||
Altitud | 3.052 m | |||
Creació | 20 gener 1574 | |||
Identificador descriptiu | ||||
Prefix telefònic | 43 | |||
Altres | ||||
Agermanament amb | ||||
Huaraz (en quechua ancashino: Waraq, ‘Clarejar’), fundada com San Sebastián de Huaraz, és una ciutat peruana, capital del districte i província homònima de la regió d'Ancash. La zona metropolitana que abasta part dels districtes de Huaraz i Independència està situada en la part central del Callejón de Huaylas i al marge dret del riu Santa, a una altitud mitjana de 3.050 msnm; compta amb una extensió aproximada de 9 km² i una població de 127.041 habitants en 2015,[1] la qual cosa la posiciona com la segona ciutat més poblada del departament, i la segona més important en població i activitat econòmica dels Andes del Perú, després de la ciutat de Huancayo, situant-se en el lloc 22è de les ciutats més poblades del país.[2] Popularment Huaraz és coneguda com la Suïssa peruana, per estar relativament prop de les imponents muntanyes nevades de la Serralada Blanca.[3]
Els orígens de la ciutat es remunten a l'època preincaica, amb el desenvolupament dels primers assentaments humans al voltant dels rius Quilcay i Santa; la seva fundació espanyola es va dur a terme en 1574 com a reducció d'indis. Durant la independència del Perú, la ciutat va acollir i va proveir a l'exèrcit llibertador amb equips i materials militars, guanyant-se així l'apel·latiu emblemàtic de "La molt noble i generosa ciutat de Huaraz" donada pel libertador Simón Bolívar. En 1970, el 95% de la ciutat va quedar destruïda pel terratrèmol que va assolar la regió Áncash en el qual van morir aproximadament 20.000 huaracinos, per aquesta raó i a partir del desplegament de la col·laboració internacional que es va donar pel socors de les víctimes va rebre el nom de Capital de l'Amistat Internacional. Aquest succés natural va reconfigurar totalment la distribució socioeconòmica de la ciutat, composta actualment per famílies migrants arribades de diversos pobles tant de l'interior del departament com d'altres departaments.
L'activitat econòmica huaracina es recolza en l'agricultura, el comerç i el turisme, amb gran presència d'aquest últim doncs concentra el major percentatge d'infraestructura turística de la serra ancashina; sent el punt d'arribo per a practicants d'esports d'aventura i d'alta muntanya en els nevats de la Serralada Blanca i la Serralada Huayhuash, així com els recorreguts cap als complexos arqueològics de Chavín de Huántar, Huilcahuaín i tota la Serra Oriental de Áncash.[4]