No confondre amb Hug III de Lusignan, senyor de Lusignan |
Nom original | Hugues III de Lusignan (francès) Ούγος Α΄ της Ιερουσαλήμ (grec) | ||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Biografia | |||||||||||||||||||||||
Naixement | 1235 Antioquia de l'Orontes (Turquia) | ||||||||||||||||||||||
Mort | 24 març 1284 (48/49 anys) Tir (Líban) | ||||||||||||||||||||||
Sepultura | Catedral de Santa Sofía | ||||||||||||||||||||||
rei de Xipre | |||||||||||||||||||||||
1267 – 1284 | |||||||||||||||||||||||
← Hug II | |||||||||||||||||||||||
rei de Jerusalem | |||||||||||||||||||||||
1268 – 1284 | |||||||||||||||||||||||
possessió egípcia → | |||||||||||||||||||||||
Dades personals | |||||||||||||||||||||||
Altres noms | el Gran | ||||||||||||||||||||||
Activitat | |||||||||||||||||||||||
Ocupació | monarca | ||||||||||||||||||||||
Carrera militar | |||||||||||||||||||||||
Conflicte | Novena Croada | ||||||||||||||||||||||
Altres | |||||||||||||||||||||||
Títol | Rei de Jerusalem (1268–1276) Rei de Xipre (1267–1284) | ||||||||||||||||||||||
Família | Lusignan | ||||||||||||||||||||||
Cònjuge | Isabel d'Ibelin | ||||||||||||||||||||||
Fills | Joan II de Jerusalem, Aimery of Cyprus (governor), Enric II de Xipre, Amalric II de Xipre, Maria de Xipre, Guiu de Lusignan, Margarida de Lusignan | ||||||||||||||||||||||
Pares | Enric d'Antioquia-Poitiers i Isabel de Lusignan | ||||||||||||||||||||||
Germans | Margarida de Lusignan | ||||||||||||||||||||||
Llista
|
Hug III de Xipre (en francès: Hugues III de Lusignan, en grec: Ούγος Α΄ της Ιερουσαλήμ; 1235 - 24 de març del 1284),[a] dit el Gran, va ser rei de Xipre des del 1267 i rei de Jerusalem des del 1268 (com Hug I de Jerusalem). Era fill d'Enric d'Antioquia i d'Isabel de Xipre, la filla d'Hug I de Xipre, net de Bohemon IV d'Antioquia i descendent de Robert Guiscard.
Va succeir el seu cosí Hug II com a rei de Xipre el 1267 i va obtenir la disputada corona del minvant regne creuat de Jerusalem dos anys més tard. Els esforços del seu rival, Carles I d'Anjou, rei de Sicília, que també va reclamar el seu dret a ser rei de Jerusalem, i la resistència dels seus súbdits li van impedir establir efectivament la seva autoritat a Terra Santa.
Hug III va ser un rei que va poder corregir la situació del Regne de Jerusalem, però es va trobar amb l'anarquia feudal, amb l'oposició d'alguns dels seus súbdits i la dels ordes militars. Va intentar reconciliar les diferents faccions i unificar les forces franques contra els mamelucs. Avorrit de les intrigues i lluites intestines després de vuit anys d'esforç i paciència, va renunciar al Regne de Jerusalem; va realitzar un segon intent de recobrar el regne set anys més tard, però va morir poc després de desembarcar. Set anys després de la seva mort, la ciutat d'Acre va caure definitivament davant els mamelucs.
Error de citació: Existeixen etiquetes <ref>
pel grup «lower-alpha» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="lower-alpha"/>
corresponent.