Biografia | |
---|---|
Naixement | (nl) Hugo Grocio, Hugo Grotius eller Hugo de Groot 10 abril 1583 Delft (Províncies Unides) |
Mort | 28 agost 1645 (62 anys) Rostock (Pomerània Sueca) |
Sepultura | església nova de Delft |
Pensionari | |
1613 – 1618 | |
Ambaixador | |
Dades personals | |
Religió | Arminianisme i Remonstrants |
Formació | Universitat de Leiden |
Activitat | |
Camp de treball | Dret internacional, filosofia política i teologia cristiana |
Lloc de treball | París La Haia |
Ocupació | poeta, advocat, teòleg, professor d'universitat, filòsof del dret, escriptor, acadèmic del dret, filòsof, diplomàtic, dramaturg, historiador, international law scholar (en) , polític, jurista |
Activitat | 1598 - 1645 |
Professors | Jacob Lasson (en) |
Família | |
Cònjuge | Maria Reygersbergen (1608–) |
Fills | Cornelis de Groot, Pieter de Groot |
Pares | Jan Cornets de Groot i Aeltje van Overschie |
Cronologia | |
1621 | Escape of Hugo Grotius (en) |
Hugo de Groot,[1] Huig de Groot (llatinitzat com a Hugo Grotius) (Delft, Províncies Unides, 10 d'abril de 1583 - Rostock, Mecklemburg-Schwerin, Sacre Imperi, 28 d'agost de 1645) va ser un jurista, filòsof, escriptor i poeta neerlandès, considerat com el Pare del Dret Internacional i fundador de la sistemàtica moderna del dret internacional. Els seus dos treballs De iure belli ac pacis i Mare Liberum tenen una importància fonamental per al dret internacional.[2] De la mateixa manera que Francisco Suárez, afirma que el dret internacional prové del dret natural i del dret de gents. El dret internacional és independent de la teologia o de l'existència de Déu, el que implica que en les relacions internacionals no es pot diferenciar entre nacions cristianes i infidels. Per a Hugo de Groot el Dret és el dictat de la recta raó i existiria encara que Déu no existís.
<ref>
no vàlida;
no s'ha proporcionat text per les refs nomenades Vredespaleis