Tipus | llengua i llengua viva |
---|---|
Ús | |
Parlants | 36.856 (2010) |
Parlants nadius | 47.625 (2020 ) |
Autòcton de | Jalisco, Nayarit, Durango, Zacatecas |
Estat | Mèxic |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües indígenes d'Amèrica del Nord llengües uto-asteques llengües corachol | |
Característiques | |
Institució de normalització | Instituto Nacional de Lenguas Indígenas (INALI) |
Nivell de vulnerabilitat | 2 vulnerable |
Codis | |
ISO 639-2 | hch |
ISO 639-3 | hch |
Glottolog | huic1243 |
Ethnologue | hch |
UNESCO | 1491 |
IETF | hch |
Endangered languages | 6569 |
El huichol és una llengua de la família utoasteca parlada a Mèxic pels huichols, que es diuen a si mateixos Wixarika i habiten en els estats mexicans de Nayarit, Zacatecas i Jalisco. Està reconeguda per la "Llei de Drets Lingüístics" com una "llengua nacional"[1] de Mèxic, juntament amb altres 62 llengües indígenes i el castellà. El nom huichol prové de l'adaptació al nàhuatl de l'autònim wixarika, perquè en huichol la a es pot sentir com o; r i l són al·lòfons i la pronunciació de x que era sibilant va ser interpretada com a africada tz entre els segles XVII y XVIII (època en què va poder ocórrer el préstec de la paraula), més la pèrdua de la síl·laba -ca, va donar com a resultat huitzol en nàhuatl i la seva castellanització huichol.[2]