Back Hundertwasserhaus AN Hundertvasser evi Azerbaijani Хундертвассер йорто Bashkir Дом Хундэртвасэра Byelorussian Дом Хундертвасер Bulgarian Hundertwasserhaus Czech Hundertwasserhaus Danish Hundertwasserhaus (Wien) German Χούντερτβασερ Χάους Greek Hundertwasserhaus English
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Nom en la llengua original | (de) Hundertwasserhaus  | |||
| Epònim | Friedensreich Hundertwasser | |||
| Dades | ||||
| Tipus | Hàbitat col·lectiu, atracció turística i Gemeindebau (en)  | |||
| Arquitecte | Friedensreich Hundertwasser Peter Pelikan Josef Krawina | |||
| Construcció | 1984 | |||
| Obertura | 17 febrer 1986 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura expressionista | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Viena (Àustria) | |||
| ||||
| Lloc web | hundertwasser-haus.info… | |||
.JPG)
La Hundertwasserhaus és un edifici residencial situat als números 34-38 del carrer Kegelgasse en el districte 3 de la ciutat de Viena, va ser construït pel municipi entre els anys 1983 i 1986.[1]
Va ser estructurada per l'arquitecte austríac Friedensreich Hundertwasser, i planificada pel professor d'universitat Joseph Krawina. L'edifici està format per 52 habitatges i 4 locals de negoci, 16 privades i 3 terrats comunitaris. L'arquitectura es caracteritza per la combinació de superfícies irregulars i vegetació natural (250 arbres i arbusts). Cal destacar que no s'adapta a les normes convencionals de l'arquitectura típica escolàstica, sinó a una arquitectura creativa amb harmonia amb la natura. Poc després de la inauguració, van començar a sorgir els primers problemes: les teules del terrat es van fer malbé, i l'ús de plantes va fer que a causa de les arrels s'hagués de fer un constant manteniment; el mateix passava amb els vidres de la façana, que s'havien de netejar mitjançant bastides o elevadors.[2][3]
El model Hundertwasser està patentat, i avui en dia és una visita obligada dins la ciutat de Viena.[4] Es poden trobar edificis de Friedrich Hundertwasser juntament amb els d'arquitectes com Peter Pelikan i Heinz M. Springmann, en Bad Soden, Darmstadt (la Waldspirale), Frankfurt del Main, Magdeburg, Osaka, Plochingen, Wittenberg i en Thermendorf Blumau, entre altres llocs.
Hundertwasser va dir: “Un pintor somia amb cases i una bona arquitectura, en la que l'home sigui lliure i es faci realitat aquest somni”.
- ↑ «Hundertwasser-haus». Arxivat de l'original el 2016-05-10. [Consulta: 24 novembre 2016].
- ↑ Hundertwasser Architecture, For a More Humane Architecture in Harmony with Nature, Cologne: Taschen, 2007, p. 70
- ↑ Brikcius, Eugen. Die entzauberte Idylle: Österreichische Spaziergänge (en german), 1992, p. 636. ISBN 978-3-7001-3261-5.[Enllaç no actiu]
- ↑ Stallein, Rudi. «Hundertwasser-Bauwerke: Sehenswürdigkeiten in einem Rausch aus Farben und Formen» (en german). FAZ.NET, 17-01-2002. [Consulta: 9 novembre 2008].