Back إي بوريتاني Arabic المتشددون ARZ I puritani Czech I puritani German Οι Πουριτανοί Greek I puritani English Los puritanos de Escocia Spanish Puritaanid (ooper) Estonian Puritaanit (ooppera) Finnish I puritani French
 Giovanni Battista Rubini (1794-1854) a I Puritani, 1836 | |
| Títol original | I puritani |
|---|---|
| Forma musical | òpera  |
| Compositor | Vincenzo Bellini |
| Llibretista | Carlo Pepoli |
| Llengua original | italià |
| Basat en | Têtes rondes et Cavaliers, de Jacques-François Ancelot i Joseph Xavier Saintine (Jacques-François Ancelot ) |
| Creació | d'abril de 1834 a gener de 1835 |
| Data de publicació | segle XIX |
| Gènere | Opera seria |
| Parts | tres |
| Versió | 10 d'abril de 1986 al Teatro Petruzzelli de Bari |
| Personatges | En cursiva s'indica el repartiment de l'estrena
|
| Estrena | |
| Estrena | 24 de gener de 1835 |
| Escenari | Théâtre-Italien de París, |
| Estrena als Països Catalans | |
| Estrena a Catalunya | 14 desembre de 1836, Teatre de la Santa Creu[3] |
| Estrena al Liceu | 17 de maig de 1848 |
  
| |
I puritani (Els puritans) és una òpera en tres actes de Vincenzo Bellini, amb llibret del comte Carlo Pepoli, basat en l'obra de teatre Têtes rondes et Cavaliers de Jacques-François Ancelot i Joseph Xavier Saintine). Va ser estrenada al Théâtre-Italien de París el 24 de gener de 1835. Al mateix temps, Bellini va compondre una versió alternativa pensada per a la famosa cantant Maria Malibran, que havia de ser representada a Nàpols. No obstant això, aquesta segona versió no va ser representada fins al 10 d'abril de 1986 al Teatro Petruzzelli de Bari.
Narra el drama amorós d'Elvira i Arturo en plena Revolució entre els puritans, partidaris d'Oliver Cromwell, i els reialistes que donaven suport a la casa dels Estuard.
Tot i que el llibret és certament confús i poc creïble, la música de Bellini està entre la més acurada i bella que va compondre. L'obra va ser el resultat del desig de Bellini de compondre una òpera per al públic parisenc. En aquesta tascar va rebre el suport de Rossini, que en l'època triomfava a París.
Va ser l'última obra del compositor, que va morir 8 mesos després de la seua estrena.
- ↑ El nom "Talbo" en el llibret és substitució de l'original "Talbot" en l'obra d'Ancelot i Saintine.
- ↑ El nom "Valton" en el llibret és substitució de l'original "Walton" en l'obra d'Ancelot i Saintine.
- ↑ Tribó, Jaume. «Cronologia liceista». Arxivat de l'original el 15 de febrer 2019. [Consulta: 15 febrer 2019].