I Rantzau

Els Rantzau

Dibuix de Mascagni dirigint (1893)
Títol original	I Rantzau
Forma musical	òpera
Compositor	Pietro Mascagni
Llibretista	Guido Menasci Giovanni Targioni-Tozzetti
Llengua original	Italià
Basat en	Les Rantzau (1873) d'Erckmann-Chatrian
Creació	1892
Data de publicació	segle XIX
Gènere	Opera lirica
Parts	Quatre
Personatges	Gianni Rantzau, un terratinent (baríton) - Mattia Battistini Giorgio, fill de Giacomo (tenor) - Fernando De Lucia Luisa, filla de Gianni (soprano) - Hariclea Darclée Giacomo Rantzau, l'alcalde del poble (baix) - Luigi Broglio Fiorenzo, mestre de l'escola (baríton) - Edoardo Sottolana Giulia, filla Fiorenzo (mezzosoprano) - Anna Berti-Cecchini Lebel, enginyer forestal (tenor) - Giovanni Paroli
Estrena
Estrena	10 de novembre de 1892
Escenari	Teatro della Pergola de Florència,
Director musical	Rodolfo Ferrari[1]

I Rantzau és una òpera en quatre actes composta per Pietro Mascagni sobre un llibret italià de Guido Menasci i Giovanni Targioni-Tozzetti, basat en l'obra Les Rantzau (1873) dels escriptors francesos Erckmann i Chatrian, basada al seu torn en la novel·la (1882) Les Deux Frères d'Émile Erckmann. S'estrenà al Teatro della Pergola de Florència el 10 de novembre de 1892.^[2]

És la tercera òpera de Mascagni, després del gran èxit de Cavalleria rusticana i L'amico Fritz. L'obertura és molt popular i va ser gravada a Berlín, sota la direcció de Mascagni, el 1927. El solo de soprano en l'Acte I és un excel·lent exemple de la veritable ària verista, i té un impacte emocional que és paral·lel a la primera obra del compositor. El duo entre la soprano i el tenor ha estat enregistrat en els temps moderns per Plácido Domingo i Renata Scotto, però l'òpera continua sent difícil d'escoltar, sobretot perquè només s'ha fet una gravació de l'òpera completa, que és difícil d'obtenir.^[3]