I tre volti della paura

I tre volti della paura

Fitxa
Direcció	Mario Bava
Protagonistes	Michèle Mercier Lydia Alfonsi Boris Karloff Mark Damon Susy Andersen Glauco Onorato Rika Dialina (en) Jacqueline Pierreux Milly Gustavo De Nardo Massimo Righi
Dissenyador de producció	Giorgio Giovannini
Guió	Marcello Fondato, Alberto Bevilacqua i Mario Bava
Música	Roberto Nicolosi
Fotografia	Mario Bava i Ubaldo Terzano (en)
Muntatge	Mario Serandrei
Distribuïdor	Warner Bros. i Netflix
Dades i xifres
País d'origen	Itàlia i França
Estrena	1963
Durada	92 min
Idioma original	italià
Color	en color
Descripció
Basat en	La família del Vurdalak
Gènere	cinema de terror, cinema de vampirs, cinema LGBT i pel·lícula basada en una obra literària
Tema	sobrenatural
Lloc de la narració	Londres

I tre volti della paura (estrenada en anglès com a Black Sabbath) és una pel·lícula de terror en episodis del 1963 dirigida per Mario Bava. La pel·lícula consta de tres contes diferents que són introduïts per Boris Karloff. L'ordre en què es presenten les històries varia entre les diferents versions en què s'ha estrenat la pel·lícula. A l'original italià, la primera història, titulada "El telèfon", implica la Rosy (Michèle Mercier) que rep contínuament trucades telefòniques amenaçadores d'un assetjador invisible. El segon és "Els Wurdulak", on un home anomenat Gorca (Karloff) torna a la seva família després d'afirmar haver matat un Wurdulak, una criatura no morta que ataca els que abans havia estimat. La tercera història, "La gota d'aigua", se centra en Helen Corey (Jacqueline Pierreux), una infermera que roba un anell d'un cadàver que s'està preparant per a l'enterrament i es veu perseguida pel propietari original de l'anell després d'arribar a casa.^[1]

Com que és una pel·lícula de terror de baix pressupost amb múltiples històries, un repartiment internacional i suport financer estranger, I tre volti della paura segueix nombroses tendències de les produccions cinematogràfiques italianes dels anys 60. La pel·lícula està acreditada a diversos escriptors, inclosos Anton Txèkhov i Aleski Tolstoi, però es basa principalment en diverses fonts no acreditades, i es van fer canvis al guió després de començar el rodatge. American International Pictures i Titra Sound Corporation van suggerir canvis a Bava durant el rodatge per fer que la pel·lícula fos agradable al públic nord-americà, i van crear la seva pròpia versió en anglès de la pel·lícula, que va substituir la partitura de Roberto Nicolosi amb música de Les Baxter, va eliminar diverses representacions de violència gràfica i va fer alteracions a altres escenes. Aquesta versió va canviar molt la durada d' "El telèfon", dotant-li d'un element sobrenatural i eliminant totes les referències al lesbianisme i la prostitució.

I tre volti della paura va ser un fracàs de taquilla quan es va estrenar a Itàlia, i va tenir un rendiment per sota de les expectatives als Estats Units. Una seqüela espiritual de la pel·lícula, basada en "The Dunwich Horror" i titulada provisionalment Scarlet Friday, estava preparada per reunir Bava amb Karloff i el seu coprotagonista Christopher Lee, però AIP es va distanciar de Bava arran del fracàs del Le spie vengono dal semifreddo i finalment va produir la pel·lícula sense la participació de Bava, Karloff o Lee. Els plans per a un remake es van anunciar el 2004 amb Jonathan Hensleigh adjunt per escriure el guió. Des del seu llançament original, Black Sabbath ha rebut crítiques positives per part de la crítica, i es va situar al número 73 de l'enquesta Time Out de les millors pel·lícules de terror.^[2]