Biografia | |
---|---|
Naixement | 560 (Gregorià) ![]() |
Mort | p. 613 (Gregorià) ![]() |
Activitat | |
Ocupació | sobirà ![]() |
Família | |
Fills | Cadfan ab Iago ![]() |
Pare | Beli ap Rhun ![]() |
Iago ap Beli (560 (Gregorià) - p. 613 (Gregorià)) fou un rei de Gwynedd que va regnar de l'any 599 al 616. Se'n saben poques coses d'ell i del seu regnat i només en tenim algunes mencions anecdòtiques en documents històrics.
Iago ap Beli (en llatí: Iacobus Belii filius; en català: Jaume, fill de Beli) va ser fill i successor del rei Beli ap Rhun, i consta a les genealogies reials d'Harleian i al Jesus College MS. 20.[1][2] L'únic altre registre que se'n té és una nota de la seva mort, la qual va ocórrer el mateix any que la batalla de Chester (en gal·lès: Gwaith Caer Lleon), tot i no haver-hi cap mena de connexió entre la mort d'Iago i la famosa batalla[3] ni cap mena de proves que el regne de Gwynedd hi participés.[4] Va ser succeït al tron pel seu fill, Cadfan ap Iago.
A la publicació de l'any 1766 del Mona Antiqua Restaurata d'Henry Rowlands es diu que els arxius de la catedral de Bangor esmenten que Iago hi fundà el deganat ("Iago ap Beli Rex Decanatu Ecclesiam ditavit").[5] Tanmateix, la veracitat de l'afirmació de l'arxiu es posa en dubte a l'obra Councils and Ecclesiastical Documents Relating to Great Britain and Ireland d'Haddan i Stubbs, on s'assenyala que "el primer testimoni històric d'un deganat a Bangor és del 1162".[6]
A les tríades gal·leses medievals, la mort del rei Iago ap Beli es descriu com al resultat d'un cop de destral per part d'un dels seus propis homes, un tal Cadafael Wyllt (en català: Cadafael el Salvatge).[7] A l'obra Celtic Britain, John Rhys assenyala que els Annals of Tigernach esmenten la mort de Iago i utilitzen la paraula dormitato, la qual en llatí significa dormir però com a eufemisme de la mort, la qual cosa contradiu la mort violenta esmentada a les tríades. A més, com que la paraula dormitato s'utilitzava generalment per a referir-se als monjos en el moment de la mort, és possible que Iago renunciés a la seva condició de rei i, posteriorment, dugués una vida monacal.[8]