Biografia | |
---|---|
Naixement | 1263 Harran (Soldanat Mameluc) |
Mort | 1328 (64/65 anys) Damasc (Soldanat Mameluc) |
Sepultura | Sufism cemetery (en) |
Residència | Ciutadella del Caire (1306 (Gregorià)–1308 (Gregorià)) Damasc (1268 (Gregorià)–1328 (Gregorià)) Harran (1263 (Gregorià)–1268 (Gregorià)) |
Religió | Islam |
Activitat | |
Camp de treball | Fiqh, tafsir, ciència del hadit, política i xaria |
Lloc de treball | Damasc El Caire |
Ocupació | alfaquí, poeta |
Alumnes | Ibn Qàyyim al-Jawziyya, adh-Dhahabí, Ibn Kathir ad-Dimaixqí, Ṣafadī, Khalīl ibn Aybak (en) i Chihab al-Umari (en) |
Carrera militar | |
Conflicte | Mongol invasions of the Levant (en) batalla de Marj as-Suffar |
Obra | |
Obres destacables | |
Família | |
Cònjuge | cap valor |
Pares | Abd-al-Halim ibn Taymiyya i Sitt al-Na`am bint Abd al-Rahman al-Harraniya |
Parents | ʻAbd al-Salām ibn ʻAbd Allāh Ibn Taymīyah, avi |
Ibn Taymiyya (Harran, actual Turquia, 22 de gener de 1263 – Damasc, 26 de setembre de 1328) fou un famós teòleg musulmà que va viure al temps de les invasions mongòliques.
Com a membre de l'escola hanbalita, va preconitzar el retorn de l'islam a les seves fonts, l'Alcorà i la sunna, i que calia considerar com a bida (innovació no ortodoxa) tot costum que no estès clarament referenciat pel comportament del profeta Muhàmmad i de les primers generacions de musulmans (sàlaf). Va condemnar particularment el culte als sants i va emetre nombroses fàtues incitant al gihad contra els xiïtes, els cristians i els mongols. Gran coneixedor de la fàlsafa (filosofia racionalista islàmica), va elaborar refutacions sistemàtiques de les tesis defensades pels filòsofs al-Farabí, Avicenna i Averrois, criticant la preponderància que aquests donaven a la lògica i la raó.[1]
És considerat una icona i una referència pel moviment salafista actual i és molt respectat pel wahhabisme saudita.[1]
Va ser dels primers en entendre la llei de l'oferta i demanda, escrivint: «Si el desig de béns augmenta mentre la seva disponibilitat disminueix, el seu preu puja. En canvi, si augmenta la disponibilitat del bé i el desig disminueix, el preu baixa».[2]