Back هوية قومية Arabic Identidá nacional AST Milli kimlik Azerbaijani Нацыянальная самасвядомасць Byelorussian Нацыянальная самасьвядомасьць BE-X-OLD Къоман кхетам CE Národní identita Czech Nationale Identität German Εθνική ταυτότητα Greek National identity English

Identitat nacional

La identitat nacional és la identitat o el sentit de pertinença d'una persona a un o més estats o a una o més nacions.[1][2] És el sentit d'"una nació com un tot cohesionat, representat per tradicions, cultura i llengua distintes".[3]

Una postal de 1916 que mostra personificacions nacionals d'alguns dels aliats de la Primera Guerra Mundial, cadascun amb una bandera representativa de la seva nació

La identitat nacional comprèn tant elements polítics com culturals.[4] Com a fenomen col·lectiu, pot sorgir de la presència de "punts comuns" en la vida quotidiana de les persones: símbols nacionals, llengua, història de la nació, consciència nacional i artefactes culturals.[5] Subjectivament, és un sentiment que es comparteix amb un grup de persones sobre una nació, independentment de l'estatus legal de ciutadania.[6] En termes psicològics, es defineix com una "consciència de la diferència", un "sentiment i reconeixement del 'nosaltres' i 'ells'".[7] La identitat nacional pot incorporar la població, així com la diàspora, d'estats i societats multiètniques que tenen un sentit compartit d'identitat comuna. Les ètnies amb guionet són exemples de la confluència de múltiples identitats ètniques i nacionals dins d'una sola persona o entitat.

Segons el dret internacional, el terme identitat nacional, referit als estats, és intercanviable amb el terme identitat de l'estat o identitat sobirana de l'estat. La identitat d'un Estat, per definició, està relacionada amb el nom constitucional de l'estat utilitzat com a identificació jurídica en les relacions internacionals i un element essencial de la personalitat jurídica internacional de l'estat. La identitat sobirana de la nació també representa un denominador comú per a la identificació de la cultura nacional o identitat cultural, i sota el Dret Internacional, qualsevol interferència externa amb la identitat cultural o les creences culturals [8] i tradicions sembla ser inadmissible. Qualsevol privació o modificació externa de la identitat cultural nacional vulnera els drets humans col·lectius bàsics.[9]

L'expressió positiva de la identitat nacional es manifesta a través del patriotisme, que es caracteritza per l'orgull nacional i l'amor profund cap al propi país. Quan aquesta expressió de la identitat nacional es porta a l'extrem, es transforma en xovinisme, que implica una creença fervent en la superioritat del país i una lleialtat desmesurada cap a ell.

  1. ↑ Ashmore. Social Identity, Intergroup Conflict, and Conflict Reduction. Oxford University Press, 2001, p. 74–75. ISBN 9780195137439. 
  2. ↑ Tajfel, Henri. «The Social Identity Theory of Intergroup Behavior». A: Jost. Key readings in social psychology. Political psychology: Key readings. Psychology Press, 2004, p. 276–293). 
  3. ↑ «Definition of National Identity in English». Oxford Dictionaries. Arxivat de l'original el 17 November 2015. [Consulta: 14 novembre 2019].
  4. ↑ Smith, Anthony D. National Identity. Londres: Penguin, 1991, p. 99. ISBN 9780140125658. 
  5. ↑ Kelman, Herbert. «Nationalism, Patriotism and National Identity: Social-Psychological Dimensions». A: Bar-Tal. Patriotism in the life of individuals and nations. Chicago: Nelson-Hall, 1997, p. 171–173. ISBN 9780830414109. 
  6. ↑ Guibernau, Montserrat Nations and Nationalism, 10, 1–2, 2004, pàg. 125–141. DOI: 10.1111/j.1354-5078.2004.00159.x.
  7. ↑ Lee, Yoonmi. Modern Education, Textbooks, and the Image of the Nation: Politics and Modernization and Nationalism in Korean Education. Routledge, 2012, p. 29. ISBN 9781136600791. 
  8. ↑ Under the Convention on the Cultural Policies adopted by UNESCO in 1982, even wrong beliefs (or wrongful national perceptions) must be respected by other nations.
  9. ↑ For example, UNESCO's Declaration (1982) states in paragraph 46: "International cultural co-operation must be based on respect for cultural identity, recognition of the dignity and value of all cultures, national independence and sovereignty, and non-intervention." A similar provision related to cultural sovereignty can be found in the Declaration of the Principles of International Cultural Co-operation, adopted by UNESCO in 1966, where Article 11 (1) reads: "1. In their cultural relations, States shall bear in mind the principles of the United Nations. In seeking to achieve international co-operation, they shall respect the sovereign equality of States and shall refrain from intervention in matters which are essentially within the domestic jurisdiction of any State."
From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Nelliwinne