Back Idioma yola AN Geola sprǣc ANG Idioma yola AST Yoleg Breton Yolština Czech Yola (sprog) Danish Yola (Sprache) German Yola dialect English Idioma yola Spanish Yola Finnish
| Tipus | dialecte i llengua extinta  |
|---|---|
| Ús | |
| Parlants nadius | 140 |
| Coordenades | 52° 15′ N, 6° 39′ O / 52.25°N,6.65°O |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües indoeuropees llengües germàniques llengües germàniques occidentals llengües anglofrisones llengües àngliques | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet llatí |
| Codis | |
| ISO 639-3 | yol |
| Glottolog | yola1237 |
| Linguasphere | 52-ABA-bd |
| Linguist List | yol |
| UNESCO | 1601 |
| IETF | yol |
El iola és una llengua extinta de la família germànica occidental parlada antigament a Irlanda, concretament al comtat de Wexford, i l'origen del qual està en l'evolució independent de l'anglés antic que dugueren a la part oriental de l'illa les hosts dels normands Richard de Clare, 2n comte de Pembroke, sobrenomenat Strongbow, i Robert FitzStephen, sobre el 1169.
Aquest dialecte de l'anglés antic, que abans de la seua extinció rebia el nom de iola (que significa 'antic'), evolucionà separadament de l'anglés britànic. Més enllà de l'assimilació de nombrosos vocables irlandesos, i potser per l'aïllament geogràfic i el caràcter predominantment rural de les comunitats que el parlaven, el iola canvià molt poc amb el pas dels segles. A la primeria del s. XIX era ja un idioma diferent a l'anglés estàndard.
El iola continuà parlant-se a la comarca de Forth, al sud del comtat de Wexford, fins a mitjan s. XIX, quan començà a ser desplaçat per la variant irlandesa de l'anglés com a conseqüència dels mateixos processos socials, polítics i econòmics que pressionaren l'irlandés. A la fi de segle, eren molt escassos els rastres existents del seu patrimoni lingüístic.