![]() Gioachino Rossini | |
Títol original | Il viaggio a Reims |
---|---|
Forma musical | òpera ![]() |
Compositor | Gioachino Rossini |
Llibretista | Luigi Balocchi |
Llengua original | Italià |
Basat en | Corinne, ou L'Italie de Madame de Staël |
Data de publicació | segle XIX ![]() |
Gènere | Dramma giocoso |
Parts | Un |
Personatges |
|
Estrena | |
Estrena | 19 de juny de 1825 |
Escenari | Salle Louvois del Théâtre des Italiens de París, |
Estrena als Països Catalans | |
Estrena al Liceu | 10 de març de 2003 (estrena a Catalunya) |
Il viaggio a Reims, ossia l'Albergo del Giglio d'Oro (El viatge a Reims, o L'hotel de la flor de lis d'or) és una òpera en un acte, interpretat originalment en tres actes,[1] del gènere dramma giocoso composta per Gioachino Rossini segons un llibret italià de Luigi Balocchi, basat en part en Corinne, ou L'Italie de Madame de Staël. Va ser estrenada a la Salle Louvois[2] del Théâtre des Italiens de París, el 19 de juny de 1825[3] amb Giuditta Pasta com a Corinna. Va ser l'última òpera de Rossini en idioma italià (totes les seves obres posteriors van ser en francès).[4]
L'última òpera de Rossini en llengua italiana (totes les seves obres posteriors van ser en francès) es va estrenar sota el títol Le voyage à Reims, ou l'Hôtel du Lys-d'Or. Va ser encarregat per celebrar la coronació del rei francès Carles X a Reims el 1825 i ha estat aclamada com una de les millors composicions de Rossini. Una obra exigent, requereix 14 solistes (tres sopranos, una contralt, dos tenors, quatre barítons i quatre baixos). En la seva estrena, va ser cantada per les veus més grans del moment.
Com que l'òpera va ser escrita per a una ocasió concreta, amb una trama sobre aristòcrates europeus, oficials –i una poetessa– en el camí per unir-se a les festivitats de la coronació francesa per a les quals es va compondre l'òpera, Rossini mai va voler que tingués una vida més enllà d'un poques actuacions a París. Més tard va reutilitzar aproximadament la meitat de la música per a Le comte Ory.
Il viaggio a Reims no té una obertura.[5] La seva anomenada obertura, derivada d'un conjunt de danses a Le siège de Corinthe (1826), una de les quals Rossini havia reelaborat a partir de les danses del final d'Il viaggio a Reims,[1] és una invenció del segle XX o una atribució errònia. Es va publicar a Milà, l'any 1938, en una revisió de Giuseppe Piccioli,[6] que es va representar per primera vegada al Teatro alla Scala, el 5 de novembre de 1938, dirigida per Richard Strauss.[5] Més tard també es va gravar repetidament com la suposada obertura d'Il viaggio a Reims, fins que finalment va ser possible reconstruir la partitura original de l'òpera. L'obertura atribuïda continua sent una de les obres més gravades de Rossini.