Il barbiere di Siviglia

Aquest article tracta sobre l'òpera de Rossini. Si cerqueu la de Paisiello, vegeu «Il barbiere di Siviglia (Paisiello)».

El barber de Sevilla

Representació d'Il barbiere di Siviglia
Títol original	Il barbiere di Siviglia
Forma musical	òpera
Compositor	Gioachino Rossini
Llibretista	Cesare Sterbini
Llengua original	Italià
Basat en	L'inutile précaution, ou, Le barbier de Séville de Beaumarchais (1775) i el llibret de Il barbiere di Siviglia de Giuseppe Petrosellini (Pierre-Augustin Caron de Beaumarchais )
Creació	1816
Data de publicació	1815
Gènere	Opera buffa
Parts	Dos
Format per	Una voce poco fa, Largo al factotum, Ecco, ridente in cielo (en) i Calumny is a little breeze (en)
Lloc de la narració	Sevilla
Època d'ambientació	segle XVIII
Personatges	Rosina, pupil·la del doctor Bartolo, enamorada de Lindoro (mezzosoprano) - Geltrude Righetti Doctor Bartolo, metge i tutor de Rosina, amb la que vol casar-se (baix) - Bartolomeo Botticelli Comte d'Almaviva, un noble de la ciutat. Utilitza el malnom de Lindoro. Enamorat de Rosina (tenor) - Manuel Garcia Figaro, el barber de Sevilla (baríton) - Luigi Zamboni Basilio, mestre de música, eclesiàstic a sou còmplice de Bartolo (baix) - Zenobio Vitarelli Berta, criada del Doctor Bartolo, secretament enamorada d'aquest (soprano) - Elisabetta Loyselet Fiorello, criat del comte d'Almaviva (baix) - Paolo Biagelli Ambrogio, paper mínim, moltes vegades mut (baix) Oficials, soldats, policia, notari
Instrumentació	Dues flautes, un oboè (dos a la simfonia), dos clarinets, dos fagots Dues trompes, dues trompetes Timbales (només a la simfonia), bombo, sistre Guitarra Màquina de vent Corda Per als recitatius: piano (violoncel i contrabaix ad líbitum)
Estrena
Estrena	20 de febrer de 1816
Escenari	Teatro Argentina de Roma,
Director musical	Gioachino Rossini
Estrena als Països Catalans
Estrena a Catalunya	16 de juliol de 1818, Teatre de la Santa Creu (Barcelona) (estrena a Espanya)
Estrena al Liceu	18 de desembre de 1847

Il barbiere di Siviglia (en italià; en català representada habitualment com a El barber de Sevilla) és una opera buffa en dos actes de Gioachino Rossini amb un llibret de Cesare Sterbini, basat en la comèdia de 1775 de Pierre Beaumarchais Le Barbier de Séville i el llibret de Il barbiere di Siviglia de Giuseppe Petrosellini.^[1] L'estrena amb el títol Almaviva, o sia l'inutile precauzione va tenir lloc el 20 de febrer de 1816, al Teatro Argentina de Roma, enmig d'una tempesta de protestes que van canviar de signe a la segona representació (l'endemà), i que va significar per al compositor l'èxit més grandiós de tota la seva carrera.

Tot i que els partidaris de Paisiello la van xiular durant l'estrena, Il barbiere di Siviglia és considerada avui dia com l'òpera més popular de Rossini i l'opera buffa més famosa de la història. La va compondre en menys de dues setmanes aprofitant l'obertura de dues òperes anteriors. L'obra explica la història del vell rondinaire Bartolo que vol allunyar Rosina de tot pretendent excepte d'un: ell mateix. L'arquetipus del món antic que lluita amb el modern està encarnat pel comte d'Almaviva, amb l'ajuda del barber Figaro. Malgrat tot i tothom finalment triomfarà l'amor, com a tota opera buffa.^[2]