Ilah

Ilah (àrab: إله, ilāh; plural: آلهة, ālihat) és un substantiu àrab que vol dir ‘deïtat’, ‘déu’, ‘divinitat’.^[1] El seu equivalent femení és ilaha (إلاهة, ilāha, amb el significat de ‘deessa’, ‘dea’^[1]). Es creu que el nom àrab de Déu en les religions abrahàmiques deriva d'aquest substantiu.^[2] És un cognat del nom semític nord-occidental ʾēl i de l'accadi ilum. Té el seu origen en ʔ-L, una arrel biliteral arcaica del protosemític que significa ‘déu’ (possiblement amb un significat més ampli de ‘fort’), que es convertí en una arrel triliteral normal i corrent mitjançant l'addició d'una ha (com en els noms hebreus ʾelōah i ʾelōhim). Es pot escriure o bé إلٰه, amb un àlif diacrític opcional per marcar la ā només en els textos de l'Alcorà, o bé (més rarament) إلاه, amb un àlif complet.

Aquest substantiu apareix en diversos versos de l'Alcorà que tracten de l'existència de Déu o de la creença en altres déus pels no musulmans. N'és un exemple destacat la primera part de la xahada (professió de fe islàmica), que diu: «No hi ha més déu (ilah) que Déu (Al·là)».