![]() | |
Tipus | aeronau d'atac ![]() |
---|---|
Fabricant | Iliúixin ![]() |
Primer vol | 2 octubre 1939 ![]() |
Armament habitual |
|
En servei | 1941 ![]() ![]() |
Operador/s | |
Propulsor | Mikulin AM-38 (en) ![]() ![]() |
Construïts | 36.163 ![]() |
L'Iliuixin Il-2 (rus: Илью́шин Ил-2), conegut també com a Xturmovik (rus: Штурмови́к), fou un avió d'atac a terra produït per la Unió Soviètica en gran nombre durant la Segona Guerra Mundial. L'Il-2 mai no va rebre un nom oficial i "xturmovik" és la paraula genèrica russa que significa "avió d'atac a terra". La paraula també apareix a les fonts occidentals com a Stormovik[1] i Sturmovik,[2]cap de les quals dona una pronunciació correcta del mot original rus.
Amb 36.183 unitats de l'Il-2 produïdes durant la guerra, i en combinació amb el seu successor, l'Iliuixin Il-10, es van construir un total de 42.330 unitats,[3] cosa que el converteix en l'avió militar més produït de la història de l'aviació, així com un dels avions pilotats més produïts de la història juntament amb el civil americà de postguerra Cessna 172 i el propi de la Unió Soviètica, i contemporani biplà polivalent, Polikàrpov Po-2 Kukurúznik.
Per als pilots Il-2, l'avió era simplement el diminutiu "Iliuixa". Els dissenyadors van anomenar l'avió desenvolupat per ells "el tanc volador", rus: Летающий танк Letaiusxi tank. Els pilots de caces de la Luftwaffe li van donar el pseudònim d'"avió de formigó", alemany: Betonflugzeug. Segons alguns autors soviètics, els soldats de la Wehrmacht l'anomenaven "la mort negra", alemany: Schwarzer Tod.[4][5]La seva denominació OTAN durant la postguerra fou "Bark".[6][7] L'Il-2 va participar en batalles en tots els teatres d’operacions militars de la Gran Guerra Patriòtica, així com en la Guerra sovièticojaponesa. Quan les fàbriques van quedar enrere en els lliuraments, Ióssif Stalin va dir als responsables de les fàbriques que els Il-2 eren "tan essencials per a l'Exèrcit Roig com l'aire i el pa".[8]