Tipus | illa, patrimoni cultural natural i àrea protegida ![]() | ||||
---|---|---|---|---|---|
Epònim | Eliza Fraser ![]() | ||||
Localització | |||||
| |||||
Estat | Austràlia | ||||
Estat federat | Queensland | ||||
Àrea | Regió de la Costa Fraser ![]() | ||||
Població humana | |||||
Població | 152 (2021) ![]() | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 1.840 km² ![]() | ||||
Mesura | 25 (![]() ![]() | ||||
Banyat per | mar del Corall ![]() | ||||
Altitud | 245 m ![]() | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Fus horari | |||||
Inventari del patrimoni Nacional d'Austràlia | |||||
Data | 21 maig 2007 | ||||
Identificador | 105992 | ||||
Patrimoni de la Humanitat ![]() | |||||
Tipus | Patrimoni natural → Àsia-Oceania insular | ||||
Data | 1992 (16a Sessió), Criteris PH: (vii), (viii) i (ix) ![]() | ||||
Identificador | 630 | ||||
Illa de Fraser | |||||
World Database on Protected Areas | |||||
Identificador | ![]() ![]() | ||||
Lloc web | parks.des.qld.gov.au… ![]() |
L'illa de Fraser està situada a la costa sud de l'estat de Queensland (Austràlia), aproximadament es troba a 200 km al nord de Brisbane,[1] fa 122 km de llarg i és l'illa de sorra més gran del planeta amb 1.840 km².[2][3] És l'illa més gran de Queensland, la sisena més gran d'Austràlia i la més gran de tota la costa est del país. Forma part de la Fraser Coast Region[1] (que uneix dos Patrimonis de la Humanitat: l'illa de Fraser i la Gran Barrera de Corall)[4] i del Parc Nacional Great Sandy. El 1992 va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.[3]
La gran riquesa natural confereix a l'illa una bellesa extraordinària: hi ha selves pluvials, boscos d'eucaliptus i de mangles, dunes de sorra, landes costaneres i pantans de torba i de wallum, un tipus de matoll característic de l'ecosistema australià. També hi ha un petit nombre de mamífers[2] i un ventall ampli d'ocells, rèptils i amfibis, inclòs el cocodril marí, que hi apareix de manera esporàdica.
L'illa està feta de sorra, que s'ha anat acumulant durant 750.000 anys sobre una base rocosa volcànica que permet que s'hi acumuli el sediment d'un fort corrent marí proper a la costa. A diferència de moltes dunes de sorra, la vida vegetal hi és abundant gràcies als fongs micorriza que hi ha a l'arena; alliberen nutrients d'una manera que les plantes poden absorbir.[5]