Illes de la Reina Elisabet

Illes de la Reina Elisabet

Tipus	grup d'illes
Epònim	Elisabet II del Regne Unit
Localització
Entitat territorial administrativa	Nunavut (Canadà) i Territoris del Nord-oest (Canadà)
80° N, 93° O / 80°N,93°O / 80; -93
Banyat per	oceà Àrtic
Característiques
Altitud	2.616 m
Punt més alt	Pic Barbeau  (2.616 m )
Superfície	419.061 km²

Les illes de la Reina Elisabet (en anglès Queen Elizabeth Islands, en francès Îles de la Reine-Élisabeth), abans conegudes com les illes de Parry, són les illes més septentrionals de l'Arxipèlag Àrtic Canadenc, dividides administrativament entre els territoris de Nunavut i els Territoris del Nord-oest, al nord del Canadà. Les coordenades geogràfiques són 78° 0′ N i 95° 0′ W. Les illes de la Reina Elisabet contenen aproximadament el 14% de la superfície global de glaceres i casquets de gel (excloent les plaques de gel de l'interior i la plataforma de Groenlàndia i l'Antàrtida).^[1]

Moltes de les illes d'aquest arxipèlag es compten entre les més grans del món, i la principal n'és l'illa d'Ellesmere. Entre les altres illes es poden destacar, per ordre alfabètic, les d'Amund Ringnes, Axel Heiberg, Bathurst, Borden, Cornwall, Cornwallis, Devon, Eglinton, Ellef Ringnes, Mackenzie King, Melville i Príncep Patrick.

En conjunt, l'arxipèlag té una superfície de 419.061 km². La majoria estan deshabitades, tot i que tenen importància industrial a causa de les extraccions de petroli. Els municipis més poblats són els llogarets de Resolute, a l'illa de Cornwallis, i Grise Fiord, a Ellesmere.

Descobertes pels europeus el 1616, les illes de la Reina Elisabet no foren totalment explorades i cartografiades fins a les expedicions britàniques del pas del Nord-oest i la posterior noruega, totes dues al segle xix. Moltes foren explorades per William Parry, el qual va donar nom a l'arxipèlag fins al 1953, any de coronació d'Elisabet II com a reina del Canadà, en honor de la qual foren rebatejades oficialment.