Back Маршаллтәи адгьылбжьахақәа Abkhazian Pulo-pulo Marshall ACE Marshalleilande Afrikaans Marshallinseln ALS ማርሻል ደሴቶች Amharic Marshall Island AMI Islas Marshall AN मार्शल द्वीप ANP جزر مارشال Arabic جزر مارشال ARY
Aolepān Aorōkin M̧ajeļ (mh)  | |||||
| Tipus | estat sobirà, estat insular i estat arxipelàgic | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Himne | Forever Marshall Islands | ||||
| Lema | «Accomplishment through joint effort» «Постижения чрез обединени усилия» «Jepilpilin ke ejukaan» «Cyflawniad trwy ymdrech ar y cyd» | ||||
| Epònim | John Marshall | ||||
| Localització | |||||
| |||||
| Protectorat | Nova Guinea Alemanya | ||||
| Capital i Ciutat més gran | Majuro | ||||
| Conté la subdivisió | |||||
| Població humana | |||||
| Població | 53.127 (2017) (292,82 hab./km²) | ||||
| Idioma oficial | anglès marshallès | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | Micronèsia llista negra dels paradisos fiscals de la Unió Europea (2019–2019) llista negra dels paradisos fiscals de la Unió Europea (2023–) llista negra dels paradisos fiscals de la Unió Europea (valor desconegut–2018) | ||||
| Superfície | 181,43 km² | ||||
| Aigua | 0 % | ||||
| Banyat per | oceà Pacífic | ||||
| Punt més alt | Likiep (10 m) | ||||
| Punt més baix | oceà Pacífic (0 m) | ||||
| Limita amb | |||||
| Creació | 21 octubre 1986: Compacte de l'Associació Lliure | ||||
| Organització política | |||||
| Forma de govern | Estat unitari, República parlamentària | ||||
| Òrgan executiu | Govèrn de las Illas Marshallas (oc)  | ||||
| Òrgan legislatiu | Nitijeļā , (Escó: 33) | ||||
| • President | Hilda Heine (2024–) | ||||
| Màxima autoritat judicial | Supreme Court of the Marshall Islands (en) | ||||
| Membre de | Tractat de No Proliferació Nuclear Aliança de Petits Estats Insulars Organització Mundial de la Salut Estats de l’Àfrica Banc Asiàtic de Desenvolupament (1990–) Interpol (1990–) Organització de les Nacions Unides (1991–) Banc Internacional per a la Reconstrucció i el Desenvolupament (1992–) Corporació Financera Internacional (1992–) Associació Internacional de Foment (1993–) UNESCO (1995–) Unió Internacional de Telecomunicacions (1996–) Organització per la Prohibició de les Armes Químiques (2004–) | ||||
| PIB nominal | 259.538.700 $ (2021) | ||||
| Moneda | dòlar dels Estats Units | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Fus horari | |||||
| Domini de primer nivell | .mh | ||||
| Prefix telefònic | +692 | ||||
| Telèfon d'emergències | 911 | ||||
| Codi país | MH | ||||
_(Polynesia_centered).svg&lang=ca)
La República de les Illes Marshall és un estat insular[1] que va obtenir la independència respecte els Estats Units el 1986, i així es va convertir en un dels països més joves d'Oceania. Està composta per dos arxipèlags i alguns esculls que en total sumen unes 1.152 illes del Pacífic. Està situada al nord-est d'Austràlia, específicament al nord de Nauru i Kiribati, a l'est dels Estats Federats de Micronèsia i al sud de l'illa de Wake, pertanyent als Estats Units.
- ↑ «Illes Marshall». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.