Imperi

Un imperi és un gran estat multiètnic o conjunt d'estats i territoris sotmesos ^[1][2] habitualment a un emperador,^[3] amb un poder absolut. El càrrec d'emperador històricament ha sigut generalment hereditari. Tradicionalment, els imperis eren els regnes d'una monarquia potent, sota el comandament d'un emperador. Històricament, el naixement d'un imperi és conseqüència de fets militars on el regne més fort n'ha conquerit altres i els inclou creant una unió política més gran. Sovint aquests estats multiètnics s'uneixen sota una mateixa religió, com passà amb la Roma de Constantí I el Gran.

El terme modern prové del llatí imperium quan August fundà l'Imperi Romà el 31 aC. Tanmateix, el concepte polític efectiu d'allò què és un imperi va néixer alguns milers d'anys abans. Segons Krishan Kumar, els imperis han servit per dominar vastos territoris. El primer fou l'imperi accadi al sud de Mesopotàmia, succeït per l’imperi assiri al nord i l'imperi babilònic al sud. Aquests imperis van dominar la regió bressol de la civilització durant 1.500 anys i van llegar-nos la cultura urbana i l’escriptura. Després, i durnt dos mil anys, vingué Egipte.. Els següents van ser l'imperi persa, el d'Alexandre el Gran, l'Imperi Romà, l'Imperi Romà d'Orient amb capital a Bizanci i, en paral·lel, l’imperi xinès (221 aC - 1912). Hi hauria també els de l’Amèrica precolombina o l’imperi Mongol (1526-1858). Tanmateix la colonització del nou mon, començà l’era del domini global d’Occident. En arribar la Segona Guerra Mundial, Europa controlava el 84% de les terres del món. Alguns imperis han sigut merament conqueridors, d’altres més civilitzadors. La majoria han estat monàrquics, però també n’hi ha hagut de republicans com la potència colonial dels Països Baixos. Després de 1960 ja no quedaven imperis colonials i els EUA i la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques lliuraven una Guerra Freda en un escenari global.^[4]

Alguns títols utilitzats pels caps d'imperis eren cèsar (Roma), tsar (Rússia), emperador o kàiser.