Back Imre Lakatos Afrikaans إمري لاكاتوس Arabic امرى لاكاتوس ARZ Imre Lakatos AST İmre Lakatos Azerbaijani Имре Лакатош Bulgarian Imre Lakatos Czech Imre Lakatos Danish Imre Lakatos German Ίμρε Λάκατος Greek
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (hu) Imre Lipschitz  9 novembre 1922 Debrecen (Regne d'Hongria) | ||
| Mort | 2 febrer 1974 (51 anys) Londres | ||
| Causa de mort | infart de miocardi | ||
| Altres noms | Imre Molnár | ||
| Residència | Anglaterra | ||
| Grup ètnic | Jueus | ||
| Formació | Universitat de Cambridge - Philosophiæ doctor (–1961) Universitat Estatal de Moscou (–1949) Universitat de Debrecen (–1944) | ||
| Tesi acadèmica | Essays in the logic of mathematical discovery (1961 ) | ||
| Director de tesi | George Pólya i R. B. Braithwaite | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Filosofia | ||
| Ocupació | matemàtic, professor d'universitat, filòsof, físic | ||
| Ocupador | London School of Economics (1960–1974) Ministeri d'Educació i Afers Religiosos (1947–1950) | ||
| Partit | Partit Comunista Hongarès | ||
| Membre de | |||
| Influències | |||
| Obra | |||
Obres destacables | |||
| Estudiant doctoral | Donald Gillies | ||
Imre Lakatos (Debrecen, 9 de novembre de 1922 - Londres, 2 de febrer de 1974) va ser un matemàtic i filòsof de la ciència de família jueva que va aconseguir salvar-se de la persecució nazi canviant el seu cognom. El 1956 va fugir a Viena escapant-se de les autoritats russes després de la fallida revolució hongaresa avortada pels soviètics i posteriorment es va establir a Londres, on va col·laborar en la London School of Economics.
En els seus inicis es va adscriure a l'escola de Karl Popper. Lakatos, en el que ell anomena el falsacionisme sofisticat reformula el falsacionisme per poder resoldre el problema de la base empírica i de l'escapament a la falsació que no resolien les dues classes anteriors de falsacionisme que ell anomena falsacionisme dogmàtic i falsacionisme ingenu. Lakatos recull certs aspectes de la teoria de Thomas Kuhn, entre aquests la importància de la història de la ciència. Lakatos qüestiona Popper, ja que la història de la ciència mostra que la falsació no és una acció quotidiana dels científics com aquest últim defensava. La confirmació dels supòsits científics també és necessari, segons Lakatos, ja que ens permet tenir-los vigents.
Tingué una enorme influència en la nova filosofia de la ciència del segle xx. Les seves idees sobre rigor, proves, refutacions, conjectures, descobriments, etc., han influït positivament en els nous enfocaments educatius de les matemàtiques actuals.