Back Rydyn Ni'n Troelli o Amgylch y Nos Wedi'i Bwyta Gan y Tân Welsh In girum imus nocte et consumimur igni Spanish In girum imus nocte et consumimur igni French In girum imus nocte et consumimur igni Galician In girum imus nocte et consumimur igni (film) Italian
  | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Guy Debord |
| Guió | Guy Debord |
| Dissenyador de so | Dominique Dalmasso |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | França |
| Estrena | març 1978 |
| Durada | 105 min |
| Idioma original | francès |
| Color | en blanc i negre |
| Descripció | |
| Gènere | assaig cinematogràfic i documental |
| Representa l'entitat | In girum imus nocte ecce et consumimur igni (en)  |
     
| |
In girum imus nocte et consumimur igni és una pel·lícula francesa dirigida per Guy Debord, feta el 1978 i estrenat als cinemes el 1981. És la sisena i última pel·lícula de Debord.
La pel·lícula (95 minuts de durada) descriu la societat de consum i l'alienació capitalista, esforçant-se per posar en relleu la condició dels esclaus moderns. A més de ser una de les pel·lícules més crítiques pel que fa a la societat moderna, ofereix de manera incisiva les poques etapes de la vida de l'home que, "en un any, va afirmar els temes de la lluita durant un segle" (homenatge a Ivan Xtxeglov), pinta tant el quadre angoixant d'aquesta societat en guerra contra les seves pròpies possibilitats, com l'autobiografia on el penediment no té el seu lloc. L'aspecte és auster (blanc i negre, ús d'imatges fixes més sovint, veu narrativa monòtona, pantalles blanques que duren diversos minuts).
El títol de la pel·lícula és una forma incompleta de l'hexàmetre dactílic i palíndrom In girum imus nocte ecce et consumimur igni, frase llatina l'origen de la qual és antic i incert, tot i que sovint s'atribueix a Virgili,[1] referint-se a les arnes que envolten l'espelma abans de cremar-s'hi,[2] i que vol dir: "Ens girem en cercles a la nit i ens devora el foc". També és un palíndrom, és a dir, un text que es pot llegir en les dues direccions tot conservant el mateix significat.
- ↑ Sovint s'atribueix de manera fantasiosa a Virgili (hi ha moltes referències imaginaris a un vers de l'Eneida a Internet). És més segurament una expressió llatina tardana (del s. I?), fins i tot inventada a l'època moderna (al s.XVI?). Sens dubte, fa referència a pràctiques hermètiques de l'Antiguitat el significat misteriós de les quals deixa espai a la imaginació. Un inici de la ruta: l'única cita verificable es troba a la pàgina 428 del volum 3 de l'Histoire universelle de César Cantú, publicat per Firmin Didot Frères a París el 1844. (Una altra pista, incompleta, pels hispanòfons…)
- ↑ Opuscoli religiosi, letterarj e morali, serie terze, tomo I°, Modena, 1870, p. 212 : "… parole che si prestano ad essere lette da diritta a sinistra, come appunto il verso : In girum imus nocte et consumimur igni, detto delle farfallette notturne che aggirandosi attorno alle fiammelle vi si vasero ad abbruciare".