Les indianes eren uns teixits de cotó estampats per una sola cara, que rebien aquest nom perquè imitaven produccions d'origen oriental de teixit calicó, especialment de l'Índia. Van començar a ser conegudes a Occident a la segona meitat del segle xvii.
A causa de la gran demanda, a Europa van sorgir diversos centres productors d'indianes. A França, per exemple, sobresurten Marsella i Jouy-en-Josas. Barcelona també va esdevenir un important centre productor, fins al punt que aquesta manufactura fou capaç de generar les condicions econòmiques, tecnològiques i institucionals que van acabar situant Barcelona entre les ciutats capdavanteres de la industrialització europea.[1]